L’ Avantprojecte de Llei de Serveis Professionals pot ser una oportunitat per acabar amb la col•legiació obligatòria del personal estatutari al servei de les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat.
La darrera versió de l’esborrany de Llei de Serveis Professionals, fet públic en novembre de 2013, adapta la legislació estatal i per extensió l’autonòmica a la legislació europea. en relació amb el principi de llibertat d ‘accés i establiment dels professionals en tota la Unió Europea.
S'aprofitarà altra oportunitat per instaurar la col•legiació voluntària com sempre ha defensat SIMAP-Intersindical Salut-Iv
Per allò que ens interessa com a personal sanitari i, concretament, el problema de la col•legiació obligatòria, cal destacar alguns aspectes del seu articulat. El seu article 2, “Definicions”, diu que les referències d’aquesta llei a “professional” o “professionals” s’entenen referides a qualsevol prestador de serveis professionals, d’acord amb la definició de prestador continguda en la Llei 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
Si comprovem que diu la Llei 17/2009, el seu article 3.2 defineix “prestador” com la persona física o jurídica amb seu social o centre d’activitat principal situat dintre de la Unió Europea, que oferisca o preste un servei. Però si busquen la definició de “servei”, ens trobem que només es qualsevol activitat econòmica per compte propi que es presta a canvi d’una remuneració […], amb la qual cosa podríem pensar que, per definició, els professionals de la sanitat pública, que són treballadors per compte de tercers, no estaríem inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta futura llei.
Per altra banda, l’article 7.1, “professió col•legiada” fa referència a aquella professió titulada en la que, pel seu accés, s’exigisca per llei estatal la col•legiació obligatòria; per matissar a continuació, en el punt 7.3, que la col•legiació serà obligatòria quan, per motius d’interès general, es considere més proporcionat que el control del seu exercici siga desenvolupat per un col•legi professional, en compte del control directe per l’Administració o altres mitjans. Novament i malgrat la redacció confosa, podríem estar davant d’altre supòsit d’exempció del personal estatutari de la col•legiació obligatòria, doncs la regulació del seu exercici professional es assumida íntegrament per l’Administració.
Per últim, la disposició addicional primera estableix les professions amb col•legiació obligatòria, entre les quals es troben totes les de la rama sanitària, a excepció dels tècnics superiors sanitaris. És una simple relació que no entra en les justificacions a les que fa referència l’article 7.1, ni tampoc en les distincions que es desprenen de l’article 2 i els relacionats de la llei 17/2009, entre el professional que actua per compte propi o per compte de tercers. Per tant, no aporta llum a la pregunta clau que és, si el personal estatutari estarem exempts de col•legiació.
La conclusió del que hem pogut veure és que malgrat donar-se determinades circumstàncies que ens poden fer pensar en la exempció, com és la condició de treballadors per compte de tercers o la regulació de l’exercici professional estrictament administrativa, l’ambigüitat del text és tan gran que tot queda a l’albir de les interpretacions. Seria una llàstima que novament no s’aprofitarà altra oportunitat per instaurar la col•legiació voluntària com sempre ha defensat SIMAP-Intersindical Salut-Iv. Serà un ambigüitat calculada?