Intersindical Salut considera que és una privatització més i que l’objectiu es reduir les baixes, la seua duració i evitar que siguen classificades com accident laboral o malaltia professional.
En un escrit remés pel Secretari Autonòmic d’Administració Pública a les Juntes de Personal de personal estatutari sol·licita que aquestes, emeten informe preceptiu i no vinculant sobre la proposta d’adjudicació del contracte pel control de les malalties professional i els accidents laborals. Un informe que ha d’estar presentat en un termini de tres mesos, tot i sabent que als mesos d’estiu no es reuneixen les juntes de personal.
La proposta consisteix en cedir a tres mútues el control de les contingències, les baixes, per accidents laborals o malalties professionals.
Abans d’entrar en matèria, hem de centrar l’atenció en una contradicció de l’escrit que ens pot orientar sobre quin és el contingut de la proposta: L’escrit el remeteix el Director del Pla de “Control” de l’Absentisme, mentre que en el contracte parla de “protecció” respecte de les contingències derivades d’accidents de treball i malalties professionals”. Entre “control” i “protecció” hi ha una diferència substancial i res fa pensar, vista la forma de procedir de l’administració respecte de la prevenció de riscos laboral, que vagen a fer molt d’émfasi en la protecció i, per contra, molt en el control.
La proposta consisteix en cedir a tres mútues (Ibermutuamur per Alacant, Unión de Mutuas per Castelló i Umivale per València) el control (anem a deixar-se d’eufemismes) de les contingències, les baixes, per accidents laborals o malalties professionals.
Per a Intersindical Salut, aquesta proposta suposa la privatització d’una part de la salut laboral, restant competències als metges de família, a les unitats de prevenció de riscos laborals i de medicina preventiva. Les mútues tenen la consideració d’entitats sense ànim de lucre, la qual cosa vol dir que no reparteixen dividends entre els accionistes, però això no vol dir que presten un servei de bades, ni que algunes persones, moltes o poques, visquen de l’erari públic.
Per altra banda, al segregar una part de l’atenció a la salut dels treballadors i treballadores es perd la visió global de la salut i de les interaccions entre els diferents agents implicats en el procés d’emmalaltir. Una visió esbiaixada que, sense, dubte comporta una pèrdua de la qualitat de l’atenció sanitària entesa en un sentit global.
Per últim i no menys important, tenim la sospita que més que de protecció del personal, aquesta proposta està enverinada i sols servirà per establir límits a la duració de les baixes i, fins i tot, a la tipificació de les mateixes com a accident laboral o malaltia professional. En definitiva, va a muntar-se un servei de comissaris, a sou de l’administració, que seguiran fil per randa les seues instruccions, sense tenir en consideració els problemes de salut del personal. Menys baixes, més curtes i, a ser possible, sempre per contingències comuns i no per accidents de treball o malalties laborals.
Desprès del que hem dit, independentment del contingut i condicions del contracte, el dictamen de les juntes de personal ha de ser desfavorable. Una opinió que ha de ser traslladada amb contundència, a més de fer públic en els centres de treball quines són les vertaderes intencions que l’administració amaga darrere aquesta proposta. Una proposta que, tornem a dir, està enverinada