La distribució de les safates amb el menjar als pacients per part de les auxiliars d’infermeria, podria constituir una cessió il·legal de treballadors a l’empresa privada
L’origen del problema radica en que la persona encarregada de la redacció del plec de condicions per a la privatització de las gestió de les cuines dels hospitals públics, no coneixia molt be el funcionament d’aquest servei i les implicacions del personal d’altres serveis. En qualsevol cas, ningú el va advertir de la contradicció en la que estava incorrent.
La privatització de les cuines provoca el conflicte en els hospitals públics.
La distribució de les safates amb el menjar als pacients per part de les auxiliars d’infermeria, podria constituir una cessió il·legal de treballadors a l’empresa privada.
L’origen del problema radica en que la persona encarregada de la redacció del plec de condicions per a la privatització de las gestió de les cuines dels hospitals públics, no coneixia molt be el funcionament d’aquest servei i les implicacions del personal d’altres serveis. En qualsevol cas, ningú el va advertir de la contradicció en la que estava incorrent.
El cas és que l’esmentat plec de condicions estableix, que és una funció de l’empresa i el seu personal la distribució de les safates amb el menjar als pacients ingressats a les plantes. Aquesta funció ha estat atribuïda tradicionalment als auxiliars d’infermeria, tant, perquè així ho estableix el marc legal, on específicament reconeix la responsabilitat d’aquest personal en la distribució del menjar, com la jurisprudència del TSJ, que s’ha pronunciat sobre aquesta mateixa qüestió. Ara bé, no només és un problema d’aplicació de la legalitat; és una tema de racionalitat i de seguretat dels usuaris, ja que els i les auxiliars d’infermeria, com a personal sanitari, coneixen les particularitats de cada malalt i estan preparats per identificar i actuar davant les conseqüències que se’n deriven per la seua alimentació; una preparació que no té el personal de cuina.
Aquesta contradicció entre el plec de condicions i la pràctica quotidiana en el funcionament dels centres sanitaris, ha generat el desconcert entre el personal de cuina i les auxiliars d’infermeria, perquè ara ja no està clar a qui, formalment, li correspon realitzar aquesta tasca i, mentre tant, l’administració, que ha tirat la primera pedra, amaga la ma i guarda silenci sobre la problemàtica.
Si la distribució del menjar la fa el personal de cuina podríem trobar-se amb problemes d’intrusisme professional per invasió de competències dels auxiliars d’infermeria y, per altra part, s’incrementaria el risc de disfuncions en l’adequació entre el menjar i les necessitats de cada persona ingressada.
Per altra banda, si és el personal auxiliar d’infermeria que realitza la tasca, com ho estan fent fins ara, es trobaríem davant una cessió il·legal de treballadors a l’empresa privada, ja que personal estatutari, públic, estaria fent funcions de l’empresa concessionària per les quals rep diners públics. Els ciutadans pagarien dues vegades per una mateixa funció.
Per a Intersindical Salut, en primer lloc, és clar que la funció correspon als auxiliars d’infermeria i, per tant, la responsabilitat de la Conselleria és garantir que hi haja una adequació de les plantilles a la càrrega de treball d’aquest col·lectiu. Considerem que el treball de les auxiliars d’infermeria, per la seua formació, és essencial pel bon funcionament dels hospitals i no poden ser substituïdes per personal no qualificat. Per tant, no podem renunciar a una part del seu àmbit d’actuació, ni al seu caràcter d’empleats públics; dos aspectes que redunden en la seua integritat i prestigi com a col·lectiu professional.
En segon lloc, queda constatada l’errada en el plec de condicions, amb la qual cosa deuria procedir-se a la seua modificació i, si s’escau, a la revisió de les contraprestacions econòmiques que rep l’empresa concessionària.
Per últim, i el que és més greu, s’ha fet palesa, una vegada més la improvisació i la incompetència d’aquesta Administració en la gestió de la sanitat pública, així com la poca capacitat de resposta per la solució immediata dels conflictes. Tot i que som generosos i pensem que, el silenci de la Conselleria és per incompetència i no deliberat per mantenir l’estatus i els privilegis de les empreses que gestionen les cuines.
Intersindical Salut exigeix al Conseller que asumisca la seua responsabilitat i es pronuncie explícitament sobre el problema i l’articulació de les mesures escaients per aclarir el conflicte de competències i el conflicte entre el personal. No és de rebut que les seues errades alteren el normal funcionament del centres sanitaris i que no intervinguen per solucionar les seues malifetes.