La gestió de les contingències professionals del personal sanitari per les Mútues és un esperpent

Per a Intersindical Salut, la cessió a les Mútues Laborals de la gestió de les contingències professionals, accidents laborals i malalties professionals del personal de la sanitat pública, constitueix un despropòsit sense precedents i un exemple de balafiament de recursos públics.
21 / 02 / 2014 | Intersindical Salut personal sanitari mútues malalties professionals it gestió
Des del passat dia 1 de gener l’atenció i gestió de les contingències professionals (accidents laborals i malalties professionals) del personal estatutari ha estat adjudicat mitjançant concurs a les mútues d’accidents de treball: Ibermutuamur per la província d’Alacant, Unión de Mútuas per Castelló i Umivale per València.
Des del passat dia 1 de gener l’atenció i gestió de les contingències professionals (accidents laborals i malalties professionals) del personal estatutari ha estat adjudicat mitjançant concurs a les mútues d’accidents de treball: Ibermutuamur per la província d’Alacant, Unión de Mútuas per Castelló i Umivale per València.
A la seua entrada en vigor s’han fet paleses les contradiccions amb els principis d’eficiència, eficàcia, efectivitat i gestió adequada dels recursos públics, que ja es venien denunciant per part de les organitzacions sindicals. Per ser gràfics a l’hora d’explicar aquestes incoherències, sols hi ha que exposar el procediment a seguir en un cas d’un accident laboral patit per una treballadora o treballador en un centre hospitalari.
En aquest supòsit, la persona afectada per l’accident, tot i treballar en un hospital públic, amb tots els recursos professionals i materials necessaris a la seua disposició, s’ha de desplaçar a un centre assistencial de la mútua corresponent per ser atès i, si s’escau, procedir a fer-li el corresponent part d’incapacitat temporal per accident laboral.
Sense menyspreu dels professionals que treballen als centres assistencials de les mútues, és una obvietat que qualsevol hospital públic està millor dotat tècnica i professionalment que qualsevol centre depenent de les mútues, per tant, és totalment innecessari el desplaçament del treballador o treballadora afectada per l’accident per rebre l’atenció sanitària òptima. Al mateix temps, es dona la circumstància que els centres hospitalaris públics treballen 24 hores al dia i, en conseqüència, un accident pot produir-se al llarg de tot el període de funcionament del centre; mentre que el centres assistencials de les mútues tanquen les seues portes, en la major part dels casos a les 20,00 hores. Per posar un exemple, a la província de València sols ofereix servei les 24 hores del dia l’Hospital Intermutual de Levante, a l’autovia d’Ademús.
A més a més, la major part dels centre hospitalaris públics estan dotats de Unitats de Prevenció de Riscos Laborals i Unitats de Medicina Preventiva que tradicionalment s’han ocupat de l’atenció d’aquests casos i dels tràmits administratius escaients; amb la qual cosa, aquestes unitats queden infrautilitzades.
Vist el que acabem d’exposar, entenem que no és necessari donar moltes explicacions per adonar-se que, la cessió de les contingències professionals a les mútues, no obeeix a un criteri d’aprofitament de recursos públics, ni tampoc a criteris de idoneïtat i qualitat de l’atenció sanitària a les persones afectades.
Aleshores des d’Intersindical Salut entenem que aquesta cessió sols pot obeir a dos justificacions: finançar amb recursos públics el funcionament de les mútues d’accidents de treball, incrementant el seus ingressos i la seua cartera de “clients” i per disposar d’un instrument, vinculat per una relació de dependència amb l’administració pública, per actuar com a censor dels processos d’incapacitat temporal (de les baixes laborals), derivats dels accidents laborals o les malalties professionals.
Per a Intersindical Salut no existeixen raons objectives, ni econòmiques ni assistencials, que justifiquen aquesta canvi en la gestió de les contingències professionals i, per tant, aquesta decisió es pot qualificar de “despropòsit”; de frau als principis rectors de l’activitat de l’administració pública i un balafiament de recursos públics. Però, especialment, és un atemptat a la salut laboral dels treballadors i treballadores que veuen convertida l’atenció als seus problemes de salut en un pelegrinatge innecessari i en un esperpent.
València, a 21 de febrer de 2014