Condicions de treball

SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓN EUROPEA SOBRE INTERINIDAD EN EL SECTOR PÚBLICO / SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE INTERINITAT EN EL SECTOR PÚBLIC

SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓN EUROPEA SOBRE INTERINIDAD EN EL SECTOR PÚBLICO / SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE INTERINITAT EN EL SECTOR PÚBLIC
12 / 02 / 2021 | Intersindical Salut

TRAS LA IMPORTANTE SENTENCIA DE ESTE MISMO ALTO TRIBUNAL EUROPEO AYER SE DICTÓ UNA NUEVA SENTENCIA DE LAS QUE SE PUEDE DESTACAR;


• Sentencia C-760/18 de 11 de Febrero 2021
• La sentencia aprecia un abuso incompatible con la Directiva en el caso de unos trabajadores griegos
cuya duración total de servicios oscilaba entre 2 años y 2 años y 5 meses (apartado 22 de esta STJUE)
• La Sentencia confirma lo que ya había dicho la STJUE de 19 de marzo de 2020, que para la aplicación
de la Directiva, no es necesario que existan dos o más contratos, sino que entiende que la relación es
sucesiva también en aquellos supuestos en los que existe un único contrato.
• Esta Sentencia de 11 de febrero del TJUE, en su apartado 51 razona que la prórroga automática puede
asimilarse a una renovación, que podría asimilarse a la existencia de una relación sucesiva.
• Esta sentencia del TJUE evidencia que nuestro Tribunal Supremo tanto la Sala de lo Contencioso
Administrativo como la Sala de lo Social, erraban cuando han venido afirmando que los empleados
públicos de larga duración que disponían de un solo contrato no estén protegidos ni incluidos en el
ámbito de aplicación de la Directiva 1999/70/CE.
• La Sentencia insiste en que las autoridades Administrativas y Judiciales nacionales están sujetos a
determinados límites en tanto que; (i) por un lado las medidas deben ser lo bastante efectivas y
disuasorias como para garantizar la plena eficacia del Acuerdo Marco (apartados 57 y 69 de la
Sentencia) (ii) Por otro lado, las autoridades nacionales, no pueden poner nunca en peligro el objeto
o efecto útil de dicho Acuerdo Marco (apartado 56 de la Sentencia, (iii) Y por último todas las
autoridades del Estado miembro, están sujetas a la obligación de garantizar el pleno efecto de la
Directiva, incluso cuando dichas autoridades modifiquen su Constitución (apartado 74).
• En esta nueva Sentencia se parte de un principio claro y tajante (apartado 58) cuando se afirma; “la
Cláusula 5 del A.M. no impone a los Estados miembros una obligación general de convertir en contrato
indefinido los contratos de trabajo por duración determinada. No obstante, el Ordenamiento Jurídico
interno del Estado miembro que se trate, debe contar con otra medida efectiva para evitar y, en su
caso, sancionar la utilización abusiva de sucesivos contratos de trabajo de duración determinada”

• Por tanto, la Sentencia confirma que, si la Legislación de un Estado miembro no ha fijado una sanción
para dar cumplimiento a la Directiva 1999/70/CE en el sector público, lo que procede es la conversión
de la relación laboral abusiva en una relación fija, sin que pueda aplicarse la norma interna que lo
prohíbe.

• Tribunales nacionales deberán comprobar si existen en la Legislación nacional otras medidas efectivas
y disuasorias para garantizar el cumplimiento a la Directiva 1999/70/CE
• Y, si en la Legislación nacional no existe ninguna otra medida sancionadora para garantizar el
cumplimiento de la Directiva 1999/70/CDE, las autoridades nacionales tienen que proceder a la
conversión de los contratos de trabajo temporales abusivos en contratos indefinidos
Por consiguiente, como no podía ser de otra forma, esta nueva sentencia del TJUE de 11 de febrero de
2021, viene a confirmar lo que el mismo TJUE decía en su Auto de 30 de septiembre de 2020 y en
otras resoluciones anteriores, en cuanto a que las autoridades nacionales de un Estado miembro están
obligadas a transformar la relación temporal abusiva en una relación fija si en la Legislación de ese
Estado miembro no existe ninguna medida sancionadora para garantizar el cumplimiento de los
objetivos de la Directiva 1999/70/CE y acabar con la precarización de los empleados públicos, sin que
pueda aplicarse la disposiciones nacionales que prohíban esta conversión en el sector público, aunque
estas disposiciones nacionales sean de naturaleza constitucional.
• Proyectando esta conclusión del TSJUE sobre nuestro País, como quiera que en nuestra Legislación
Española, no existe ninguna medida sancionadora de carácter efectivo y disuasorio efectivamente
prevista para sancionar el abuso en la contratación temporal de los empleados públicos y garantizar el
cumplimiento de la Directiva 1999/70/CE, no cabe sino convertir la relación temporal en una una
relación fija, sin que pueda aplicarse las disposiciones nacionales (Constitución Española del 78,
EBEP, ni ninguna norma nacional que lo prohíba expresamente, por no haber ingresado el empleado
público temporal a través de un proceso selectivo convocado para el acceso como empleado público
fijo o de carrera.
• Intersindical Salut ha pedido recientemente, la creación de una Mesa Técnica para tratar la
problemática de los interinos de larga duración, antes incluso de conocer esta importante Sentencia.

//

DESPRÉS DE LA IMPORTANT SENTÈNCIA D'AQUEST MATEIX ALT TRIBUNAL EUROPEU AHIR ES VA DICTAR UNA NOVA SENTÈNCIA DE LES QUALS ES POT DESTACAR;


• Sentència C-760/18 d'11 de Febrer 2021
• La sentència aprecia un abús incompatible amb la Directiva en el cas d'uns treballadors grecs la duració
total dels quals de serveis oscil·lava entre 2 anys i 2 anys i 5 mesos (apartat 22 d'aquesta STJUE)
• La Sentència confirma el que ja havia dit la STJUE de 19 de març de 2020, que per a l'aplicació de la
Directiva, no és necessari que existisquen dos o més contractes, sinó que entén que la relació és
successiva també en aquells supòsits en els quals existeix un únic contracte.
• Aquesta Sentència d'11 de febrer del TJUE, en el seu apartat 51 raona que la pròrroga automàtica pot
assimilar-se a una renovació, que podria assimilar-se a l'existència d'una relació successiva.
• Aquesta sentència del TJ UE evidencia que el nostre Tribunal Suprem tant la Sala contenciosa
administrativa com la Sala social, erraven quan han vingut afirmant que els empleats públics de llarga
duració que disposaven d'un sol contracte no estiguen protegits ni inclosos en l'àmbit d'aplicació de la
Directiva 1999/70/CE.
• La S entencia insisteix que les autoritats Administratives i Judicials nacionals están subjectes a
determinats límits en tant que; (i) d'una banda les mesures han de ser el bastant efectives i dissuasives
com per a garantir la plena eficàcia de l'Acord marc (apartats 57 i 69 de la Sentència) (ii) D'altra banda,
les autoritats nacionals, no poden posar mai en perill l'objecte o efecte útil d'aquest Acord marc
(apartat 56 de la Sentència, (iii) I finalment totes les autoritats de l'Estat membre, estan subjectes a
l'obligació de garantir el ple efecte de la Directiva, fins i tot quan dites autoritats modifiquen la seua
Constitució (apartat 74).
• En aquesta nova Sentència es parteix d'un principi clar i taxatiu (apartat 58) quan s'afirma; “la Clàusula
5 del A. M. no imposa als Estats membres una obligació general de convertir en contracte indefinit els
contractes de treball per duració determinada. No obstant això, l'Ordenament Jurídic intern de l'Estat
membre que es tracte, ha de comptar amb una altra mesura efectiva per a evitar i, si escau, sancionar
la utilització abusiva de successius contractes de treball de duració determinada”

• Per tant, la Sentència confirma que, si la Legislació d'un Estat membre no ha fixat una sanció per a
donar compliment a la Directiva 1999/70/CE en el sector públic, el que procedeix és la conversió de
la relació laboral abusiva en una relació fixa, sense que puga aplicar-se la norma interna que ho
prohibeix.

• Tribunals nacionals hauran de comprovar si existeixen en la Legislació nacional altres mesures
efectives i dissuasives per a garantir el compliment a la Directiva 1999/70/CE
• I, si en la Legislació nacional no existeix cap altra mesura sancionadora per a garantir el compliment
de la Directiva 1999/70/CE, les autoritats nacionals han de procedir a la conversió dels contractes de
treball temporals abusius en contractes indefinits
Per tant, com no podia ser d'una altra forma, aquesta nova sentència del TJUE d'11 de febrer de 2021,
ve a confirmar el que el mateix TJUE deia en el seu Acte de 30 de setembre de 2020 i en altres
resolucions anteriors, quant a que les autoritats nacionals d'un Estat membre estan obligades a
transformar la relació temporal abusiva en una relació fixa si en la Legislació d'aqueix Estat membre
no existeix cap mesura sancionadora per a garantir el compliment dels objectius de la Directiva
1999/70/CE i acabar amb la precarització dels empleats públics, sense que puga aplicar-se la
disposicions nacionals que prohibisquen aquesta conversió en el sector públic, encara que aquestes
disposicions nacionals siguen de naturalesa constitucional.
• Projectant aquesta conclusió del TSJUE sobre el nostre País, com vulga que en la nostra Legislació
Espanyola, no existeix cap mesura sancionadora de caràcter efectiu i dissuasiu efectivament prevista
per a sancionar l'abús en la contractació temporal dels empleats públics i garantir el compliment de la
Directiva 1999/70/CE, no cap sinó convertir la relació temporal en una una relació fixa, sense que
puga aplicar-se les disposicions nacionals (Constitució Espanyola del 78, EBEP, ni cap norma nacional
que ho prohibisca expressament, per no haver ingressat l'empleat públic temporal a través d'un procés
selectiu convocat per a l'accés com a empleat públic fix o de carrera.
• Intersindical Salut ha demanat recentment, la creació d'una Mesa tècnica per a tractar la problemàtica
dels interins de llarga duració, abans fins i tot de conèixer aquesta important Sentència.

sentencia sector público interinidad



Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.