Anàlisi
Els Pressupostos de Sanitat per a 2014: els de les “factures als calaixos”
El Projecte de pressupostos de la Conselleria de Sanitat per a 2014, treuen a la llum la vertadera dimensió del fenomen de les “factures als calaixos”, ja que, obligats per les circumstàncies i per primera vegada, reflecteixen amb un cert grau de credibilitat, les despeses en proveïdors, concerts i despesa farmacèutica.
1.- Els comptes de la Generalitat
En termes absoluts, la Conselleria de Sanitat incrementa en, aproximadament, 400 milions d’euros el seu pressupost respecte de 2013; però no ho fa en la mateixa mesura si atenem al seu pes relatiu en el conjunt del mateixos; ja que passa de representar un 38,8% del Pressupost General de la Generalitat en 2013, a un 33,5% en 2014.
2.- Els números de la Conselleria de Sanitat per capítols de despesa
Les despeses de la Conselleria de Sanitat s’agrupen al voltant de quatre grans capítols que, per ordre d’importància són els següents: El capítol de personal, el de despeses corrents, el de transferències corrents que inclou la despesa farmacèutica i els concerts amb empreses privades i, per últim, el d’inversions.
Pel que fa a les “Despeses de Personal”, 2.328 milions d’euros, s’incrementa en 60 milions d’euros, un 2,6%, que, mal que bé, arriba a cobrir la recuperació del 25% del complement carrera i desenvolupament professional que va ser suprimit amb el Decret Vela en 2012; així com la incorporació de nous professionals a aquest sistema retributiu i les actualitzacions congelades des de 2011. Restitucions parcials, en cap cas totals, del que, des del Consell, s’anomena “sacrifici dels empleats i empleades públics”.
El Capítol de “Despesa Corrent”, dotat amb 2.062 milions d’euros, experimenta un creixement de 243 milions, un 11,7%. Una quantitat que absorbeix el 60% de l’augment total del Pressupost de la Conselleria de Sanitat. Òbviament no hi ha raons objectives de funcionament ordinari que justifiquen aquest increment, ja que no es previsible un augment desorbitat de les despeses de funcionament dels serveis sanitaris. Sols l’intent d’acabar amb la pràctica de les “factures als calaixos” i l’adequació del pressupost a la despesa real explica aquest increment.
Les ”Transferències Corrents”, destinades, bàsicament a pagar concerts amb centres sanitaris privats per aplicació del Pla de Xoc, per serveis d’hemodiàlisi i, fonamentalment, al pagament de la factura farmacèutica, amb 904 milions d’euros, s’incrementa en 74 milions. Una quantitat apreciable i certament controvertida si considerem que, en 2013, es va anul·lar el Pla de Xoc i, en 2012 i 2013, s’aplicaren les mesures de repagament farmacèutic, pròtesi i transport sanitari. En el primer cas, perquè és la constatació de la deriva administrativa en la lluita contra les llistes d’espera i, la segona, perquè, suposadament, havien de reduir la despesa en medicaments i altres prestacions.
Per últim, el Capítol de “Inversions Reals”, proveït amb 65 milions d’euros, experimenta un increment de 33 milions, un 50,7%. Unes xifres que, malgrat resultar cridaneres, són un miratge, ja que si tenim en compte que en 2012 i 2013 aquest capítol va experimentar una reducció d’un 60%, l’assignació actual ens situa en xifres lamentables que sols tenen un precedent en anys anteriors a 2002. Les inversions més significatives previstes al projecte de pressupostos es concentren en l’acabament dels hospitals de Gandia i Llíria i en la construcció d’algun centre de salut.
3.- Els números de la Conselleria de Sanitat per Programes
A grans trets, tres són els programes de despesa que consumeixen la major part del pressupost de la Conselleria de Sanitat, concretament un 91%. Aquests són: Assistència Sanitària 3.792 milions, Prestacions Farmacèutiques 884 milions i Prestacions Externes 207 milions.
A continuació procedirem a fer una anàlisi de la distribució de la despesa per capítols d’aquests programes, on, d’una forma més concreta ens podrem fer una idea més ajustada del destí de les modificacions pressupostàries que suposa el projecte de pressupostos de 2014, respecte del de 2013.
Pel que fa al Programa de “Assistència Sanitària”, aquest experimenta un increment respecte de 2013 de 337 milions d’euros; dels quals 51 van destinats al Capítol de Personal, 253 milions al Capítol de Despesa Corrent i 33 al Capítol d’Inversions. Com el seu propi nom indica, aquest programa està destinat a garantir les prestacions sanitàries en el seu sentit més ample: cartera de serveis, plantilla, infraestructures que donen suport a tots els nivells assistencials, tant centres de gestió directa com els de concessió administrativa i el programa d’auto-concerts. Queden exclosos d’aquest programa l’atenció a la drogodependència, salut mental, llarga estada i salut pública, que tenen el seu programa específic.
Analitzant les dades abans esmentades, es pot concloure que, tant l’increment del capítol de personal, com el d’inversions, són poc rellevants. En el primer cas, fent una abstracció, l’augment podria associar-se al compliment dels acords de Mesa General sobre recuperació del 25% dels complements de Carrera i Desenvolupament Professional, que, segons les dades facilitades pel Consell en gener de 2012, suposava un import de 43 milions d’euros, als quals hem d’afegir les actualitzacions per les progressions de grau i pel nou accés dels treballadors i treballadores que han consolidat una plaça des de 2011, fins ara. Descomptada la previsió d’aquests compromisos, realment queda poc marge per intuir una política de personal orientada a la potenciació de plantilles.
Respecte de les inversions, l’augment de 33 milions d’euros pot semblar, a primera vista, substancial, però, no deixa de ser un miratge, perquè, malgrat tot, el volum d’inversions sols es comparable a exercicis de fa una dècada.
Tot el contrari, si que resulta cridaner l’augment del 44% en el capítol de Despesa Corrent. Un canvi que no té una explicació lògica en un context de normalitat de funcionament de les institucions sanitàries; sols s’explica si ho vinculem a un intent de regularitzar la previsió de la despesa a la despesa real, sabent, per informacions indirectes, que existeix un desviament de les previsions i que, fins ara, es mantenia ocult als calaixos. Aquesta hipòtesi es confirma si desglossem les partides més importants de despesa, on els “subministraments” s’incrementen en 550 milions d’euros; una xifra atribuïble, en part, a un canvi de criteri en l’assignació de despeses; però, no obstant això, l’increment continua sent espectacular i sense fonament aparent. Més del mateix ocorre amb la partida de concerts amb centres hospitalaris que s’incrementa un 38%, uns 62 milions d’euros.
Amb aquests arguments, podem concloure que les queixes dels proveïdors sanitaris, tant de material com de serveis, no sols eren certes, sino que han estat escoltades per la Conselleria. Ara només cal saber quina part d’aquest pressupost “extraordinari” es atribuïble a les concessions administratives, perquè, només així, estarem en condicions de valorar si realment aquest model de gestió resulta més barat a l’erari públic com tant s’afanen a vendre des del Partit Popular.
Seguint amb l’anàlisi dels programes, ara li correspon el torn al de “Prestacions Farmacèutiques”, on s’experimenta un creixement de 53 milions d’euros, un 10,6%. Un xifra prou eloqüent a l’hora de valorar el resultat de les mesures de repagament farmacèutic o, el que és el mateix, per certificar el seu fracàs. No sembla coherent preveure un increment del 10% en la factura farmacèutica, quan portem més d’un exercici pressupostari des de l’entrada en vigor del Decret 16/2012 i d’aplicació de les mesures de repagament; a no ser que les previsions hagen estades errades i que, realment, el control de la despesa farmacèutica siga més efectiu amb una correcta educació sanitària que no amb mesures de penalització econòmica.
Pel que fa al Programa “Prestacions Externes”, destinat a cobrir, bàsicament, les despeses del Pla de Xoc i els concerts amb centres d’hemodiàlisi. No hi ha modificacions substancials respecte de 2013. Ara bé, resulta curiós que en l’any 2013 es suspenguera l’aplicació del Pla de Xoc i ara es torne a pressupostar. Sembla que el Conseller no acaba de tenir clar quin és el procediment a seguir per acabar a les llistes d’espera.
4.- Conclusions
A la vista dels números, és evident que la preocupació del Conseller d’Hisenda per combatre el deute públic i la regularització del registre de la facturació real, per evitar l’aparició de factures pendents no comptabilitzades, s’ha imposat a qualsevol altre criteri social, sanitari o assistencial. Proveïdors, concerts sanitaris i concessions administratives són els grans beneficiaris de l’increment pressupostari de la Conselleria de Sanitat previst per a 2014; mentre que les inversions i les millores en personal romanen relegades a un segon terme.
Sense anar més lluny, enguany, dels pocs més de 400 milions d’euros que s’incrementa el pressupost total de la conselleria, un 68 % van a parar a aquest apartat; una xifra a totes llums increïble, si prenem com a referència els pressupostos d’anys anteriors i pensem que, aquest increment, no és per pagar factures endarrerides, sinó sols les de 2014.
Per a Intersindical Salut, sense entrar a qüestionar el dret de les persones o les empreses a cobrar els serveis prestats a la sanitat pública, és una obvietat que aquests pressupostos no són els que desitgem per millorar el nostre maltret sistema sanitari públic, ni els que han de garantir una atenció sanitària de qualitat als usuaris i usuàries valencians. Un conflicte d’interessos, en el que ixen perdent, fonamentalment, les persones
Cal assenyalar, però, que també el nostre sistema sanitari es veu perjudicat, perquè la Conselleria aposta per enfortir el sistema paral·lel de concessions administratives i de concerts amb centres privats garantint els seus ingressos; mentre que les inversions en les infraestructures públiques és realment ridícula i les previsions en despesa de personal, difícilment van a poder garantir el manteniment de les plantilles actuals, sino ens trobem, com es previsible, davant d’una reducció quantitativa dels professionals que són, en definitiva, els que asseguren una atenció de qualitat als usuaris i usuàries.
Una menció especial mereix l’increment del capítol de “Transferències Corrents”, sobre tot en la part que afecta a la despesa farmacèutica que, com ja hem vist, s’incrementa de forma significativa. Unes xifres que, en opinió d’Intersindical Salut, demostren que els arguments que justificaven l’aplicació del repagament farmacèutic sota el pretext d’un estalvi en la despesa són absolutament falsos, confirmant-se les experiències d’altres països on, desprès d’un descens inicial del consum de medicaments per l’aplicació de repagaments, progressivament es torna a les pautes de consum prèvies a la seua aplicació, quedant l’estalvi en un simple efecte transitori.
En definitiva, des d’Intersindical Salut podem afirmar que el pressupost de 2014 de la Conselleria de Sanitat no és un pressupost pensat pels usuaris i usuàries, tampoc ho és pels treballadors i treballadores del sistema sanitari públic, ni per les inversions. És un pressupost pensat per que tots i totes aquells que tenen interessos privats en el sistema tinguen assegurada la seua part del benefici, seguint les directrius del Govern de l’Estat i de la Troika de destrucció dels serveis públics, en favor de la reducció del dèficit públic i el pagament del deute a les entitats financeres. Tot just a aquells que han provocat la crisi actual.
Fig 1.- Evolució del Pressupost de la Conselleria de Sanitat per Capítols de Despesa (en milers d’euros)
presupostos anàlisi
Normes d'ús