La desvinculació dels increments salarials públics de l’IPC és una errada històrica.

El sindicat considera que l’indicador vàlid per a mesurar la capacitat adquisitiva dels empleats i empleades públics és l’IPC, i que la introducció de l’evolució del PIB com a referència sols pretén alçar un cortina de fum sobre el poder adquisitiu, perdut des de 2010, i desregular els increments salarials per a un futur.
14 / 03 / 2018 | Intersindical Salut acord retribucions

El Ministre d’Hisenda i Funció Pública i el sindicats CCOO, UGT i CSI-F han subscrit un acord de millores retributives pels empleats i empleades públics a tres anys; en aquest s’omet qualsevol referència a l’IPC i a la capacitat adquisitiva d’aquest personal i s’introdueix com a valor de referència l’evolució del creixement econòmic (PIB). Tot açò suposa situar la negociació col·lectiva de les retribucions d’aquest sector en el terreny de la subjectivitat i la incertesa.
aquesta estratègia del ministeri, amb el vistiplau de CCOO, CSI-F i UGT, només pretén ocultar i sostreure del debat negociador les dades reals sobre la pèrdua de poder adquisitiu
Si anem més enllà, veurem que no cal un màster en macroeconomia per saber que l’indicador més utilitzat per valorar el creixement econòmic és el PIB i que aquest indicador no discrimina sobre les peculiaritats de la distribució de la renda entre la població. Per altra banda, l’indicador més utilitzat pels economistes per valorar la capacitat econòmica relativa de la població és l’IPC, entès com la capacitat d’adquisició de béns i serveis i la seua evolució en el temps.

Des d’aquesta perspectiva tècnica, és impensable abordar una negociació sobre la recuperació del poder adquisitiu, en què s’abandona un marc de referència específic, l’IPC, per un altre, inespecífic, el PIB, que no serveix per valorar la pèrdua de poder adquisitiu del personal públic.

Per al sindicat, i, el que és més important, es suprimeix el vessant social de distribució de la renda que suposa l’actualització salarial en funció de l’evolució de l’IPC, per una visió mercantilista que vincula aquesta revisió salarial al concepte de productivitat agregada, en termes d’increment del PIB.

Intersindical Valenciana rebutja frontalment aquest nou escenari i no entrarà en un joc que sols té com a objectiu alçar una cortina de fum per amagar que des de 2010, els empleats i empleades públics hem perdut, només en termes de variació de l’IPC, un 10’6 % del nostre poder adquisitiu i, de pas, justificar increments salarials inferiors a l’empara d’arguments espuris, com ja hem tingut ocasió de comprovar amb les pensions.

Una afirmació que es veu reforçada si analitzem el contingut de l’Acord. En aquest sentit cal destacar que si a la previsió inicial d’increment retributiu del 8.75%, li restem la variació de l’IPC prevista per aquest període (un 4.4% de mitjana depenent de les fonts), el resultat final és d’un 4.35%. Si a més ajustem la proposta d’increments retributius variables vinculats als objectius de creixement del PIB i de reducció del dèficit públic a les previsions que fa el mateix Govern de l’Estat, l’FMI o el Banc d’Espanya, les nostres estimacions són, amb la prudència que requereix una situació econòmica internacional prou voluble, que l’augment retributiu real pel període 2018-2020 serà només d’un 2.95% .

Per aquesta raó, des de la Intersindical Valenciana no acceptem aquest nou plantejament i advoquem per mantenir el marc vigent en què, de forma inequívoca, es garantisca la capacitat adquisitiva del personal públic. Així, exigim l’establiment d’una clàusula de revisió salarial en funció de la variació de l’IPC i un fons addicional per a recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys.