Intersindical Salut veu indefinicions en el procés per la reversió de La Ribera

El sindicat considera que la subrogació del personal laboral, no pot comportar, a la llarga, una situació de greuge comparatiu amb el personal estatutari interí de la Conselleria.
08 / 04 / 2017 | Intersindical Salut reversió alcira

Des de Intersindical Salut no podem menys, que donar suport a la decisió de la Consellera de Sanitat, Carmen Montón, d’establir el full de ruta per la reversió a la sanitat pública de la concessió administrativa de la Ribera en abril de 2018.

Com a sindicat sempre hem defensat el model de gestió pública i directa de la sanitat pública, per entendre que la salut no pot estar supeditada als interessos mercantils privats i que, en qualsevol cas, estem convençuts que la gestió privada no aporta, ni més qualitat en l’atenció als usuaris i usuàries del sistema, ni és més sostenible, econòmicament, que el mateix servei prestat mitjançant la gestió pública.
La transició automàtica d’una relació laboral privada a una pública topa, frontalment, amb els principis inspiradors de l’accés a la funció pública: publicitat, igualtat, mèrit i capacitat
No obstant i pel que fa als treballadors i treballadores, cal fer algunes matisacions. És una obvietat que s’han de mantenir als seus llocs de treball, per garantir la normalitat en el funcionament de la sanitat de la comarca, siga quin siga el model de gestió i perquè així ho imposa el mateix procediment de successió d’empreses que comporta la reversió. Ara bé, altra cosa ben diferent és en quines condicions es produeix aquesta permanència, com a personal laboral indefinit no fix; que, al nostre parer s’ha d’ajustar, com diu la Conselleria, al marc legal, però, a més, caldrà evitar qualsevol greuge comparatiu amb el personal temporal de la pròpia Conselleria.

En primer lloc hem d’advertir que és una incògnita determinar quina és la plantilla actual de Ribera Salut, quins son els llocs de treball que es van a conservar i quins són els susceptibles de nova creació per equiparar ràtios amb la resta de departaments de salut. Sols així, podrem tenir una idea acurada de la dimensió del problema, tant si parlem del personal laboral, com si ho fem de les expectatives d’incorporació de nou personal estatutari.

Dit açò i abans d’entrar en l’anàlisi de la situació del personal laboral, cal definir quin és el punt de partida i, en aquest sentit, recordem que és de coneixement públic, quines garanties aporta gaudir d’un contracte laboral indefinit al sector privat desprès de la darrera reforma laboral; com, també, és públic i notori, quines són les condicions laborals que imposa Ribera Salut als seus empleats i empleades. Per tant, el canvi a una relació jurídica laboral indefinida amb l’administració pública, sense ser la panacea, sempre serà un guany respecte de la situació anterior, especialment, pel que fa a l’estabilitat laboral i el respecte als drets com a treballadors o treballadores, doncs la regulació legal allunya qualsevol risc de discrecionalitat.

Ara bé, la transició automàtica d’una relació laboral privada a una pública topa, frontalment, amb els principis inspiradors de l’accés a la funció pública: publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. És clar que el personal laboral de Ribera Salut no va estar triat, en el seu dia, seguint aquests principis i si gratem un poc més, potser ens trobem, que els criteris de selecció no sempre hagen pogut estar els de mèrit i capacitat. A partir d’ací, entrem a qüestionar altre aspecte que no ha estat explicat convenientment: la hipotètica homologació plena de les condicions laborals d’aquest personal de Ribera Salut, amb el personal estatutari de la Conselleria, fix o temporal, que si ha accedit mitjançant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, podria ser considerat i així ho és, com la consolidació d’una situació de privilegi inadmissible en un estat de dret. Un aspecte, aquest que tampoc acaba han acabat de perfilar des de la Conselleria.

A Intersindical Salut tenim clar, que la subrogació d’aquest personal laboral, comporta la garantia del manteniment del lloc de treball i de les condicions laborals que actualment gaudeixen; fins ahi, però, arriba el compromís. La futura homologació fàctica de les condicions laborals de la plantilla de Ribera Salut o de dret, mitjançant, el canvi del règim jurídic a l’estatutari, passa, necessariament i única, per la superació d’un procés reglamentari de selecció i provisió; exactament igual que la resta del personal estatutari de la Conselleria de Sanitat o, fins i tot, de les persones que sense haver treballat a la sanitat pública aspiren a incorporar-se al sistema. Tot el que no siga així és un tracte de favor per uns i una discriminació cap els altres i, per tant, s’imposa la necessitat que la Conselleria faça un aclariment sobre .

Aquest personal, que en 2018 passarà a ser personal laboral indefinit no fix de la Conselleria de Sanitat, es constituirà en una illa d’excepció dintre de la immensa majoria de personal estatutari públic; una illa que poc a poc ha d’anar diluint-se en el règim estatutari, en la mesura que superen un concurs –oposició i mentre tant, mantindran els drets laborals actuals, perquè qualsevol intent de fer una equiparació amb el personal estatutari, suposaria consolidar una situació de privilegi, en tant, que tenen garantida, per la subrogació, la continuïtat en el lloc de treball, cosa que no està garantida per la resta del personal estatutari no fix. Tot no és pot tenir i, menys, si hi ha confrontació de drets entre diferents col•lectius.