Acord de Mesa General sobre Drets Sindicals: Punt d’inflexió en les mobilitzacions

canvi radical en l’acció sindical dels sindicats de la Mesa General, excepte Intersindical Valenciana -
27 / 05 / 2014 | Intersindical Salut mesa general drets sindicals acord
Tots i totes recordem les grans mobilitzacions dels empleats i empleades públics produïdes en 2012 desprès de la publicació del Decret Vela i, un poc més tard, del R Decret Rajoy. Concentracions a la porta dels centres de treball, manifestacions multitudinàries que feia anys no es veien o el referèndum consultiu sobre la derogació del Decret de la Generalitat. No fa tant de temps; però sembla que ja formen part de la memòria històrica, doncs no se’n parla, han caigut en l’oblit institucional.
Tots i totes recordem les grans mobilitzacions dels empleats i empleades públics produïdes en 2012 desprès de la publicació del Decret Vela i, un poc més tard, del R Decret Rajoy. Concentracions a la porta dels centres de treball, manifestacions multitudinàries que feia anys no es veien o el referèndum consultiu sobre la derogació del Decret de la Generalitat. No fa tant de temps; però sembla que ja formen part de la memòria històrica, doncs no se’n parla, han caigut en l’oblit institucional.
Dissortadament en 2013 es va produir un canvi radical en l’acció sindical dels sindicats de la Mesa General, excepte Intersindical Valenciana, que va donar pas a la desmobilització i a la signatura d’acords en març i octubre de 2013, que lluny de constituir millores laborals o, com a mínim, de recuperació dels nostres drets anteriors a 2012, beneïen una pròrroga de les retallades fins a 2015.
A l’hora de analitzar les causes que motiven aquest canvi de tendència en el posicionament sindical de UGT, CCOO, CSIF i CEMSATSE, es difícil trobar algun argument amb suficient entitat. Les retallades retributives al personal públic es mantenien tal i com s’havien estipulat al Decret Vela (reducció al 50% de la carrera i desenvolupament professional), tant del mateix pel que fa a les retallades estatals (paga extra i permisos) i l’impacte de la retallada pressupostària pel sistema sanitari estava en plena pujança. Tampoc s’albirava que les retallades de la Generalitat anaren a concloure en desembre de 2014, tal i com estava previst. Malgrat tot, va haver un retorn al sindicalisme de concertació i al pactisme amb el Partit Popular, a canvi de no res.
Només hi ha un fet rellevant que, si bé no es pot afirmar amb rotunditat que és l’origen d’aquesta involució d’alguns sindicats pel que fa a les mobilitzacions, si que està en el punt de partida del mateix. És l’Acord de Mesa General Sobre Drets Sindicals, subscrit per UGT, CCOO, CSIF i CEMSATSE, el 27 de desembre de 2012, pel qual es repartien entre els sindicats signants 46 alliberaments sindicals institucionals. Un acord que Intersindical Valenciana no va signar per considerar que no era admissible arribar a un pacte, que beneficiava els sindicats, quan els treballadors i treballadores públics estaven patint unes retallades retributives històriques i per coherència amb el compromís de no negociar amb el Partit Popular cap cosa, fins que es retornara a la normalitat prèvia a gener de 2012.
Nosaltres, Intersindical Salut, valorem que aquest fet té molt a veure amb el retorn al pactisme i a la renúncia a la recuperació de drets laborals; entre altres motius, perquè no hi ha altra raó que justifique aquest canvi de línia sindical. Tu què en penses?