A la sanitat pública no és l’hora de les explicacions, és l’hora de les accions
Intersindical Salut es suma a les manifestacions per l’ensenyament públic
Ahir va haver vaga i manifestació a l’ensenyament. Intersindical Salut va acudir a les manifestacions per una qüestió de solidaritat amb el mon educatiu i, perquè estem convençuts que la lluita contra les retallades és una lluita col·lectiva que no entén de sectors; una afirmació aquesta que ens convida a fer una reflexió sobre el paper del sector sanitari en les lluites contra les retallades.
A la sanitat pública ens trobem en un moment crucial on s’està qüestionant la seua continuïtat amb unes suposades reformes que realment el que amaguen és un canvi de model. Ens porten a un escenari on la salut no és un dret, és un ben privat vinculat a la capacitat individual d'adquisició de servei sanitaris de proveïdors privats, i on els poders públics únicament garanteixen una atenció bàsica de caire benèfic.
El Real Decret Llei 16/2012 acaba amb el principi d'universalitat recuperant els conceptes d'assegurat i beneficiari i excloent directament de la prestació sanitària col·lectius com els immigrants en situació irregular. A més a més, incrementa les quanties del repagament farmacèutic i introdueix de nous com és el cas dels productes ortoprotèsics o el transport sanitari no urgent; una iniciativa clarament discriminatòria cap els més necessitats, però que, anant més enllà, amaga una substitució progressiva del finançament del serveis sanitaris via impositiva per altra directa a càrrec dels usuaris i usuàries.
Paral·lelament, però seguint una mateixa partitura, la Generalitat Valenciana anuncia un canvi en el model de gestió dels departaments de salut, que encara depenen directament de la conselleria de sanitat, cap a un altre on suposadament hi ha una col·laboració públic-privada. No es tracta de l'extensió del model Alzira, no, és un de nou on, amb l'argument de privatitzar la gestió dels serveis que ja estan privatitzats, introdueixen un gestor privat en la direcció dels departaments. Un “operador privat” que compartirà la responsabilitat amb la direcció assistencial; però a la que sense cap dubte acabarà per substituir.
Davant aquest escenari d'agressió sense precedents al sistema sanitari públic i a l'estat de benestar, des de Intersindical Salut creiem que cal donar un resposta social i col·lectiva contundent. És ací, on els sindicats amb representació en el sector sanitari han de respondre amb una mobilització unitària, coordinada entre totes les organitzacions sense excepció, que puga fer viable i creïble una oposició efectiva a aquestes mesures. Ara ja no és moment de demanar explicacions, no és moment de reunions; és el moment de l’acció, d’establir un calendari de mobilitzacions més intens, en el qual no s’ha de descartar cap mesura, tampoc la convocatòria d’una vaga al sector.

23/5/12

Carta al Dr. Cavadas per les seues declaracions contra el personal de la salut

De Intersindical Salut al Dr Cavadas

Benvolgut senyor, acaba vostre de batre un record. En el temps que hem tardat en llegir la seua entrevista al diari Levante, vostè a passat de tenir el nostre respecte i admiració al més absolut menyspreu.

Volem pensar que la seua afirmació què a la sanitat pública hi ha milers de persones vagues, malfaeneres, és fruit de la ignorància més rotunda i agosarada i, és per això, que ens permetem la llibertat d’explicar-li quina és la realitat a la sanitat pública.

A la sanitat pública l’únic que es compta per milers i, afortunadament no molts, són:

-          Les i els necis que necessiten insultar els demés per sentir-se més importants.

-          Les i els paràsits que viuen de la sanitat pública i posen tot el seu empeny en desacreditar-la i enfonsar-la.

-          Les i els acomplexats que recerquen el seu minut de glòria personal fent públiques opinions histriòniques, sense parar-se a pensar les conseqüències que se’n poden derivar.

-          Les i els “estómacs agraïts” que es converteixen en botxins voluntaris de les directrius d’aquells que els garanteixen el seu estatus miserable.

Sense el llast d’aquests personatges, probablement la sanitat pública seria molt millor, amb més qualitat humana, i segurament de més qualitat assistencial, perquè d’un cop també faríem fora els i les malfaeneres; són les mateixes persones.   Adjunto enlace a la noticia del Levante por si alguien no la ha leído.
´La gente quiere trabajar en empresas públicas porque haces el vago y te pagan igual´
«¿Por qué nos echamos las manos a la cabeza si un paciente tiene que pagarse la comida en el hospital? ¿Acaso no la paga en su casa», se pregunta "

16/5/12

Intersindical Salut-Iv proposa donar una resposta unitària a l'anunci del Consell de privatitzar la gestió de tots els departaments

Des del sindicat es considera que la magnitud de la decisió presa pel Consell divendres passat supera les previsions més pessimistes pel que fa a la participació de la iniciativa privada en la gestió de la sanitat pública i, per tant, només una resposta coordinada i conjunta d'oganitzacions sindicals podrà materialitzar-se en una oposició efectiva.
La proposta del Consell és confosa, perquè no ha estat el Conseller Sanitat el que va donar les explicacions adients, sinó el portantveu del Consell que
de sanitat té poca idea, per no dir gens.
Per una part sembla que el que es pretén és cedir a la gestió privada les àrees de hostaleria, serveis centrals, aprovisionament, oxigenoteràpia i transport sanitari a una única empresa, que es faria càrrec de tots els departaments de salut. Per altra banda, la Conselleria de Sanitat continuaria gestionant les infraestructures i el personal; és a dir, la vessant assistencial. Una dualitat que genera molts dubtes, perquè coexistirien dos models de gestió amb interessos no sempre coincidents.
No obstant, tant es val, la qüestió de fons és que s'obri la porta a la privatització definitiva de la sanitat pública, perquè a hores d'ara ningú descarta que la veritable l'agenda oculta del Partit Popular siga acabar amb el dret a la salut i acabar amb la sanitat pública. Per tant, no hi ha que caure en conformismes ingenus i cal articular un moviment social d'oposició a aquestes mesures on s'integre al personal estatutari i als usuaris i usuàries, mitjançant la participació de sindicats, associacions veïnals, de malalts, professionals, plataformes per la sanitat pública, etc.
Davant aquest context, creguem que els sindicats del sector sanitari han d'assumir la seua responsabilitat i prendre la iniciativa d'articular aquest moviment. En aquest sentit, des de Intersindical Salut ja es va demanar, dissabte passat, als sindicats de la mesa sectorial que es convocara una reunió urgent de tots els sindicats del sector, sense exclusions, per començar a planificar un calendari de mobilitzacions. Tot i sense descartar la coordinació amb altres sectors públics que pateixen les mateixes agressions.
Pensem que aquesta és la línia de treball i aprofitem aquest comunicat per fer pública la nostra predisposició a contribuir a la coordinació i a la participació en totes aquelles mobilitzacions que es convoquen. Us mantindrem informats de totes les novetats que vagen produint-se.

30/4/12

Les retallades en sanitat acaben amb els pilars que sustenten el dret a la salut

Per a Intersindical Salut- Iv, les mesures de contenció de la despesa establertes al reial decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública qüestionen la universalitat, equitat i accessibilitat del Sistema Nacional de Salut.

La recuperació de la condició d’assegurat per accedir a l’atenció sanitària i la introducció de noves mesures de re-pagament de diverses prestacions, acaben amb la concepció de la salut com un dret individual i col·lectiu, garantit pels poders públics i per un sistema sanitari de caire eminentment social finançat pels pressupostos de l’estat.

A partir d’ara, podrà donar-se la paradoxa de què els ciutadans i ciutadanes estiguen contribuint al manteniment del Sistema Nacional de Salut amb els seus impostos i, al mateix temps, no tindre dret a l’atenció sanitària. Tota aquella persona que no haja cotitzat mai a la seguretat social i que no siga “pobra de solemnitat”, no accedirà a la condició d’assegurat i haurà de fer front personalment a les despeses de la seua atenció sanitària.

Unes circumstàncies que, en un context de crisi i d’elevadíssima taxa d’atur entre les persones joves, pot donar-se més d’allò que podem imaginar. Però si, a més a més, sumen l’exclusió, sense apel·latius, de les prestacions sanitàries de les persones immigrats amb una situació no regulada, ja no es podrà afegir l’adjectiu de “universal” al nostre sistema sanitari i, el que és pitjor, la salut ja no serà un dret inherent a totes les persones, si no vinculat a la condició d’assegurat o beneficiari.

Per altra banda, la introducció del re-pagament d’algunes prestacions com els medicaments, les pròtesi o el transport sanitari no urgent, afecten directament a l’equitat del sistema; perquè més enllà de contribuir a oferir més a qui més ho necessita, el que s’aconsegueix és tot el contrari, penalitzar a aquelles persones que per patir malalties greus o cròniques fan més ús del sistema sanitari. Però, també cal incidir en què el missatge que s’ha volgut fer arribar a la població de què “més paga qui més té” és una fal·làcia, perquè amb els trams de renda que s’han establert, el pes del re-pagament el suportarà la classe mitja i la classe treballadora; és a dir, les famílies amb un nivell de renda entre 18000 i 100.000 euros.

Per últim, i no menys important, la introducció del re-pagament al transport sanitari no urgent afecta l’accessibilitat a les prestacions sanitàries, especialment en aquells casos de persones que viuen allunyades dels grans centres sanitaris i necessiten proves diagnòstiques o tractaments especialitzats, o en els supòsits en què en el seu departament de salut no estiguen inclosos a la cartera de serveis. L’administració sanitària, lluny d’apropar els serveis als ciutadans i ciutadanes, el que fan és, no sols no garantir una cartera de serveis homogènia entre els departaments de salut, si no que anant més enllà entrebanquen l’accés amb càrregues econòmiques als usuaris i usuàries de zones rurals o dels departaments on la pròpia administració no garanteix els mateixos serveis que a la resta de departaments.

Per totes aquestes raons, Intersindical Salut – Intersindical Valenciana exigeix la retirada del decret llei i l’acabament de les polítiques de desmantellament del sistema sanitari públic, garantint el seu adequat fiançament amb els pressupostos de l’estat i una fiscalitat progressiva i homologable a la resta de països del nostre entorn. Intersindical Salut-Iv té el ple convenciment que la sostenibilitat del nostre actual sistema sanitari universal, públic, equitatiu i de qualitat no està en perill i el que es pretén amb aquestes mesures, i altres que venen aplicant-se des de fa temps, és crear les condicions idònies per justificar les limitacions al dret a la salut i afavorir la seua mercantilització.

Intersindical Salut acusa a la Gerència del Hospital La Plana d'obscurantista

La contestació de la Gerència a una pregunta de la Junta de Personal sobre la privatització de l'hospital resulta ofensiva i ratlla allò grotesc; però, sobre tot, fomenta especulacions i evita un debat públic sobre la gestió de la sanitat a La Plana.

La Junta de Personal del Departament de Salut de La Plana, davant la remor persistent en els mitjans de comunicació d'una possible privatització de la gestió del Departament, va decidir adreçar una pregunta per escrit a la Gerència on es demanava un aclariment de la qüestió, per considerar que aquest tipus de noticia genera incertesa entre el personal i els propis usuaris i usuàries.

La contestació de la Gerència del Departament no sols no contesta a la pregunta, si no que dedica dos fulls llargs a fer una relació de les mesures de contenció de la despesa aprovades per la Conselleria de Sanitat i per la darrera reunió del Consell Interterritorial. Res a veure amb el que s'havia preguntat.

Per a Intersindical Salut-Iv aquesta contestació de la Gerència del Departament constitueix una falta de respecte cap a l'òrgan de representació dels treballadors i treballadores, tant pel fons com per la forma. Per una banda, eludeix respondre allò que s'ha preguntat directament i que té obligació legal de fer i, per l'altra, el fet de divagar amb la contestació, menysprea de forma ostensible la intel·ligència de les persones que constitueixen la Junta de Personal.

No obstant, el pitjor de tot és que amb aquesta actitud obscurantista, la Gerència fomenta les especulacions i la inseguretat entre el personal del Departament. Però, a més a més, està demostrant que una vegada més l'administració sanitària oculta les seues veritables intencions, per evitar un debat social a la comarca sobre els efectes de la privatització de la gestió d'un hospital que, fins ara, ha estat de gestió pública directa i ha cobert les necessitats de salut de la població de forma satisfactòria.

Intersindical Salut exigeix a la Gerència del Departament que faça públic de forma fefaent quin és el futur de la gestió de la sanitat de La Plana: Si vertaderament hi ha una previsió de privatitzar la gestió mitjançant una concessió administrativa similar a les que ja estan en funcionament com Alzira, Manises i Dénia o, si és el cas, d'un altre model de gestió privada o si, simplement, es continuarà amb la gestió pública directa com fins ara. Intersindical Salut-Iv demana una resposta clara; un si o un no, a la pregunta sobre la futura gestió privada del Departament per acabar amb especulacions i, sobre tot, per a què els ciutadans i ciutadanes puguen manifestar la seua opinió.

Les noves retallades qüestionen la continuïtat del model de sanitat pública

Per a Intersindical Salut- Intersindical Valenciana, l'aplicació de les noves retallades anunciades per Rajoy generaran importants deficiències en la sanitat pública, que forçaran a una part de la població, la que s'ho puga pagar, a buscar fórmules alternatives per garantir l'atenció sanitària adequada als seus problemes de salut.

L'aplicació en sanitat de la part que corresponga de la cifra de 10.000 milions anunciats per l'executiu de l'Estat, tindrà un impacte molt negatiu sobre els serveis sanitaris de les comunitats autònomes. En el cas del País Valencià, les retallades es sumaran a les que ja està aplicant el govern autonòmic que, en el seu dia, es quantificaren en uns 500 milions de euros distribuïts entre els capítols de personal i el de funcionament del sistema sanitari.

Inevitablement aquestes retallades pressupostàries, o ajustos en terminologia electoralista del Partit Popular, que poden arribar fins un 20% del pressupost global de la Conselleria de Sanitat, tindran un impacte negatiu molt important en la dotació dels serveis sanitaris i, per tant, en la qualitat de l'atenció sanitària que presta la sanitat pública. Per molt que insisteixquen els responsables sanitaris en que no es veuran afectades les prestacions sanitàries a la població, directa o indirectament, mitjançant la supressió de determinades cobertures assistencials o be
deteriorant la qualitat de les mateixes, serem testimonis de com la sanitat pública es veurà incapaç per garantir una atenció adequada a les demandes de salut dels valencians i valencianes.

Per a Intersindical Salut-Iv, aquesta política de retallades en la sanitat pública no obeeix a criteris de sostenibilitat, ni a la correcció de problemes de finançament del sistema sanitari com a conseqüència de la crisi econòmica. És simplement un pas més en el procés lent, però inexorable, de reconversió del dret a la salut en una mercaderia, a l'abast dels usuaris i usuàries en funció de la seua capacitat adquisitiva. Darrere les retallades s'amaga la vertadera intencionalitat de donar-li al sistema sanitari públic un caràcter bàsic, de beneficència, que haurà de ser complementat per la població amb la subscripció d'assegurances privades.

Als darrers vint anys hem estat testimonis de com un sector sanitari privat de caire testimonial, ha passat a ser un sector amb una infraestructura potent, amb capacitat per a gestionar una quarta part de la sanitat pública valenciana i, ara, anant un poc més enllà, el que es pretén és que gestione directament la salut. Un procés llarg en el que ha fet falta una planificació i unes garanties de rendibilitat per a les inversions; garanties que ara veuen la llum dissimulades entre els bastidors de la crisi com ajustos intranscendents, però que , com el propi ministre De Guindos reconeix, són reformes estructurals amb vocació de permanència.

Intersindical Salut-Iv qualifica les retallades pressupostàries en sanitat i, en general, en els serveis públics, com un atac sense precedents als pilars que sustenten l'estat de benestar i una estafa als ciutadans i ciutadanes, perquè amaguen la intenció d'acabar de forma permanent amb els drets socials.

Intersindical Salut-Iv insta al Govern de l'Estat i al Partit Popular a deixar de faltar a la veritat cada vegada que obri la boca i a ser coherent amb la la seua promesa electoral de "no tocar la sanitat ni l'educació". Al mateix temps insta al Govern de la Generalitat a la insubmissió en l'aplicació de les noves retallades i a fer una aposta més decidida per la solidaritat i la justícia social.

València, a 11 d'abril de 2012

Sanitat pretén que el personal carregue amb el pes de la seua nefasta gestió

L'anunci de la Conselleria de Sanitat de vincular la quarta part de les retribucions del personal sanitari a la consecució d'objectius de contenció de la despesa sanitària suposa acabar amb la independència de l'exercici professional.

Avui el Conseller de Sanitat ha donat una mostra més de no saber com gestionar el caos en el que ha sumit a la sanitat valenciana. L'absència d'idees dóna peu a propostes tan dispars com combinar la contenció de la despesa amb l'excel·lència de l'atenció sanitària i la seguretat dels i les usuàries; però, no content amb això, pretén sotmetre a xantatge econòmic als professionals, per a què miren cap un altre costat quan els interessos dels i les pacients entren en contradicció amb l'interès peremptori de la Conselleria per estalviar recursos.

La proposta consisteix en vincular la quarta part de les retribucions del personal de les institucions sanitàries a la consecució d'uns objectius que, aquest cas, es refereixen a la sostenibilitat del sistema, mitjançant la contenció de la despesa i la millora en la utilització de recursos. Tot i fent un èmfasi especial en el fet que “com més es complisquen els objectius més es guanyarà”.

Per a Intersindical Salut-Iv aquesta proposta suposa un disbarat només comparable a alguna de les tres centes mesures, amb les que el Conseller ens va sorprendre a principi d'any i de les quals ja no s'ha tornat ha parlar. La idea de vincular les retribucions del personal a les retallades pressupostàries tindrà un impacte directe en la qualitat de l'atenció sanitària, ja que supeditarà l'atenció a les demandes de salut de la població a un criteri professional condicionat per una hipotètica disminució o augment de les seues retribucions. Una situació de conflicte d'interessos en la qual, només la integritat ètica i professional del personal podrà evitar que el perjudicat siga el usuari o usuària.

Per altra banda, la proposta amaga una bona dosi de verí pel personal sanitari. La possibilitat de veure incrementades les retribucions en un context difícil de crisi econòmica i desprès d'unes retallades salarials salvatges, pot ser un element temptador; però no podem oblidar que serà a costa de perdre autonomia professional en l'elecció terapèutica més idònia en cada cas, amb independència del seu cost. A més a més, i en qualsevol cas, els i les professionals poden convertir-se en instruments forçosos per l'aplicació de polítiques de restricció en matèria sanitària que no comparteixen.

Per totes aquestes raons, Intersindical Salut – Iv qualifica la reforma del model retributiu del personal estatutari com una estafa als usuaris i usuàries i els treballadors i treballadores de la sanitat, perquè sota les bones paraules de “excel·lència” i “seguretat”, s'amaga la realitat tossuda de les retallades en la sanitat pública i la hipoteca del criteri professional. Intersindical Salut-Iv suggereix al Conseller de Sanitat que no implique als professional i a la ciutadania en la gestió de les seues pròpies misèries i que si no és capaç de generar noves idees que garanteixquen un sistema sanitari públic, gratuït, de gestió directa i de qualitat, el millor que pot fer és donar pas a altres persones que ho puguen fer.

La proposta de Sanitat sobre productivitat només és un cortina de fum

Per a Intersindical Salut-Iv la proposta de substituir la carrera professional per un nou complement de productivitat és confosa, sense fonament i només pretén desactivar les mobilitzacions contra les retallades del pla d’ajust.

El problema de la Generalitat Valenciana i de la Conselleria de Sanitat és un problema greu de disponibilitat pressupostària; raó per la qual s’ha posat en marxa un pla d’ajust que contempla la retallada al 50% dels complements de carrera i desenvolupament professional del personal d’institucions sanitàries. Una mesura que en paraules de la pròpia Conselleria d’Hisenda suposa un estalvi de 86 milions d’euros només per l’exercici 2012.

La proposta que ara llança el Conseller de Sanitat als professionals sanitaris de recuperar els ingressos perduts per la reducció de l’import de la carrera professional, mitjançant la implantació d’un complement de productivitat, suposaria un pas enrere en la política prioritària de reducció del dèficit públic. Una modificació del model retributiu d’aquestes dimensions comporta un procés lent d’implantació i una progressivitat anual en la consecució d’objectius, que entrebancaria l’obtenció de resultats econòmics a curt termini i, per aquesta, raó no permetria l’estalvi previst del pla d’ajust.

Per a Intersindical Salut-Iv la proposta del complement de productivitat i la seua indefinició calculada només busca confondre els professionals i els agents socials, plantejant una hipotètica negociació amb l’expectativa de recuperar la pèrdua retributiva; tot amb la intenció de dividir i de restar força a les mobilitzacions contra el pla d’ajust. Pel sindicat, la Conselleria està proposant una negociació sabent que no té perspectives de viabilitat, perquè no disposa de recursos econòmics que puguen fer front a la posada en marxa d’aquest complement de productivitat.

A més a més, només cal recordar que el propi complement de carrera professional està vinculat a la consecució d’objectius assistencials, per tant, en cas de voler implantar un sistema retributiu associat a la productivitat només haguera fet falta modificar l’actual acord sobre carrera professional, augmentant el pes específic de l’avaluació de resultats en els crèdits que s’apliquen pel reconeixement de la progressió de grau. Una procediment senzill i de fàcil aplicació que haguera evitat el conflicte de la retallada retributiva

Intersindical Salut-Iv exigeix a la Conselleria de Sanitat la retirada immediata de la retallada del complement de carrera i desenvolupament professional i l’obertura d’una mesa de negociació que, amb dades a la ma, puga aplicar mesures no traumàtiques per la reducció e la despesa sanitària. A més a més, exigeix al Conseller més rigor i coherència en el plantejament de les mesures d’estalvi i no caure en la demagògia fàcil per evitar assumir les responsabilitats de les seues decisions.

El retall d’un 50% en la carrera professional al personal sanitari constitueix un atracament en tota regla

La mesura adoptada pel Consell de la Generalitat en el pla d’ajust pressupostari de rebaixar un 50% l’import del complement de carrera i desenvolupament professional pot suposar, segons els casos, un rebaixa salarial de fins un 13,2% de la nòmina mensual.

El complement de carrera professional per a personal sanitari i el de desenvolupament professional per a personal no sanitari és un complement retributiu vinculat a l’antiguitat i a la consecució d’objectius assistencials, de formació i investigació.

A més d’aquestes característiques que impliquen una diferenciació retributiva, també influeixen com a elements diferenciadors en la seua quantificació econòmica altres factors com la categoria professional. Un conjunt de circumstàncies que fan que les conseqüències individualitzades de les retallades retributives afecten de forma desigual al conjunt de treballadores i treballadors. Ens podem trobar que hi ha personal, com el temporal, que no es veu afectat per la mesura; però n’hi ha d’altre que pot veure recurtada la seu nòmina en un 13,2%.

D’altra banda, els imports del complement de carrera o desenvolupament professional no guarden una proporcionalitat amb les retribucions individuals, estan vinculades a la massa salarial de cada categoria professional; per tant, pot donar-se el cas,i de fet es dona, que determinades categories professional estan sent proporcionalment més perjudicades que altres.

Amb aquesta variabilitat, ens trobem que les categories amb retribucions inferiors com les de zelador o zeladora pateixen una reducció salarial mensual que oscil·la entre un 2,55 i un 8,9 % segons el grau de desenvolupament professional consolidat; infermeria que és la categoria més afectada perd entre un 4,13 i un 13,2% i, per altra part, els facultatius especialistes deixen de percebre entre un 3,74 i un 12,2% en termes relatius. (veure tabla adjunta)

Amb independència de la variabilitat individual i de les incongruències en l’impacte de la mesura segons les categories professionals, hem de fer palès que Intersindical Salut rebutja aquesta mesura perquè, en qualsevol de les circumstàncies la retallada resulta salvatge, ja que no es pot valorar de forma aïllada, sinò que cal que recordem que s’ha de sumar a la que ja es va produir en 2010 per un 5% de mitjana i a la desviació de l’IPC de 2011 d’un 2,4%. Aquesta conjunció fa que treballadors o treballadores de la categoria d’infermeria acumulen una retallada salarial pròxima al 23% des de 2010 o que altres categories com la de zelador, amb un poder adquisitiu molt baix, pateixquen una reducció del seu salari del 8,9% o que, en el pitjor dels casos,puguen passar a no ser ni tan sols mileuristes, per posar alguns exemples significatius.

Per totes aquestes raons, Intersindical Salut-Iv exigeix a la Conselleria de Sanitat un retirada immediata de la mesura, perquè coincidint amb les paraules del Conseller D’Hisenda, si una nova rebaixa salarial dels empleats i empleades públics és un atracament, aquesta que es vol aplicar al personal estatutari ja es un atracament amb violència.

Percentatge de la retallada sobre la quantia de la nòmina mensual

LA QUANTIA DE LA NÒMINA NO INCLOU ATC NI PRODUCTIVITAT.

La reducció de l’horari de funcionament dels PAC’s deteriora l’atenció sanitària urgent extrahospitalària

Intersindical Salut-Iv considera que la decisió, anunciada pel President Fabra, d’ampliar l’horari de funcionament dels Centres de Salut i reduir el dels Punts d’Atenció Continuada per racionalitzar la depesa de les guàrdies, si que afectarà els usuaris i usuàries; perquè implica una reducció de plantilla que obstaculitzarà el desenvolupament ordinari de les consultes programades als Centres de Salut i demorarà l’atenció urgent.

El canvi d’horari dels Punts d’Atenció Continuada (PAC) demorant l’inici de la seua activitat fins a les 21 hores suposa un estalvi, però amb conseqüències negatives sobre la qualitat assistencial dels usuaris i usuàries. La reducció del nombre d’hores de guàrdia implica la supressió d’un important nombre de professionals sanitaris que fins eixe moment es dedicaven a l’atenció sanitària urgent a partir de les tres de la vesprada i, ara, desapareixeran fins les nou de la nit.

Una atenció sanitària, la urgent, que serà atesa pels propis centres de salut que, segons quins casos, ampliaran el seu horari de funcionament fins les nou de la nit, encara que la major part d’ells ja funciona amb eixe horari. Però la qüestió fonamental és que tindran que assumir eixe increment de demanada assistencial sense veure incrementada la seua plantilla. El personal sanitari i no sanitari que treballa en horari de vesprades, molt menys nombrós que el que hi ha pels matins, tindrà que compaginar les tasques derivades del funcionament ordinari del centres, consultes i altres activitats programades, amb l’atenció urgent que sempre té un caràcter imprevisible i no demorable.

Aquesta duplicitat assistencial comportarà que en moltes ocasions el personal dels centres de salut tindrà que interrompre la seua activitat ordinària per atendre les urgències que es puguen presentar, tant dintre del centre com fora d’ell. Aquest nou model organitzatiu ocasionarà esperes innecessàries a les persones que han acudit amb la seua cita prèvia per consultes i tractaments ordinaris, quan el personal sanitari tinga que abandonar les seues tasques per atendre qualsevol urgència. I, a més a més, aquesta mateixa circumstància també donarà peu a que, de forma involuntària, els professionals no puguen respondre a les demandes urgents amb la celeritat desitjada.

Per totes aquestes raons, Intersindical Salut-Iv no pot compartir les paraules del President de la Generalitat quan afirma que els usuaris i usuàries “no notaran res” amb el canvi d’horari de funcionament del PAC’s, perquè és radicalment fals. La mesura acordada pel Consell constitueix una retallada més dels drets socials, en aquest cas de la sanitat pública, que no pretén altra finalitat que la de reduir despeses públiques sense valorar l’efecte sobre la qualitat de l’assistència sanitària.

La DG de Recursos Humans estima un recurs de Intersindical Salut i ordena el cessament d'un nomenament il·legal

Intersindical Salut-Iv impugna un nomenament de gestió de la funció administrativa que s'havia fet a La Fe fora de la borsa de treball i la Conselleria ho estima i ordena el cessament de la persona contractada irregularment.

La Secció Sindical de la Intersindical Salut a l'hospital La fe va tenir coneixement d'una contractació temporal per una vacant del grup B de la funció administrativa que, a priori, semblava no ajustada a dret, perquè l'aspirant no figurava a les llistes d'ocupació temporal de la categoria.

Fetes les comprovacions pertinents, efectivament, es va confirmar que no procedia l'aplicació de la disposició addicional primera de la borsa de treball, perquè es tractava de la provisió d'una vacant, que l'aspirant no figurava a les llistes de la borsa de treball i que, en eixe moment, a les llistes d'ocupació de la categoria hi havia aspirants en situació de disponibilitat.

Estimades les al·legacions fetes per la Conselleria, s'ha declarat el nomenament no ajustat a dret, procedint-se a la provisió pel sistema reglamentari previst a l'ordre de borsa.

Intersindical Salut-Iv es felicita per la resposta contundent de la Direcció General de Recursos Humans i pel seu respecte a la legalitat vigent. Des del sindicat es considera que la resolució d'aquest recurs constitueix un avís a les direccions que incompleixen la normativa en matèria de contractació temporal i un estímul per què tots els companys i companyes s'animen a fer-nos arribar qualsevol irregularitat que es detecte als seus centres en aquesta matèria.

5 de desembre de 2012

Constituïda la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta

El darrer divendres, dia 2 de desembre, a la Casa de la Cultura de Pedreguer, es va celebrar l'assemblea constituent de la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta. Persones que a títol individual o en representació de sindicats, partits polítics, associacions i entitats de qualsevol índole amb implantació i activitat en la comarca, subscriviren la declaració constitutiva en la qual, es feia palès el convenciment dels i les assistents què la salut és un dret constitucional. Un dret que ha d'estar garantit pels poders públics, mitjançant un sistema sanitari finançat amb els pressupostos de l'Estat i les Comunitats Autònomes i capaç d'oferir una atenció sanitària de universal, equitativa, gratuïta i de qualitat.
Sense renunciar a l'aspiració que aquesta assistència sanitària siga prestada a la Marina Alta per institucions sanitàries gestionades directament per les administracions públiques, va ser una opinió de consens que la finalitat de la Plataforma havia de ser vetlar i treballar per què els ciutadans i ciutadanes de la comarca puguen gaudir d'una sanitat pública de qualitat, sense que el model de gestió dels centres sanitaris, ni els interessos econòmics de les empreses gestores de la concessió administrativa, puguen constituir un entrebanc que dificulte l'accés al servei sanitari en igualtat de condicions que la resta de comarques del País Valencià.
Així mateix, va haver un compromís unànime per exigir davant qualsevol instància, que la dotació de recursos materials i humans de les infraestructures sanitàries comarcals siguen els suficients i necessaris per garantir una atenció sanitària digna.
Per últim, convençuts de què la sanitat pública constitueix un pilar fonamental de l'estat de benestar i un dret social aconseguit per l'esforç col·lectiu de la classe treballadora, ens compromet, tanmateix, a col·laborar amb les iniciatives de caire social que s'inicien arreu del País Valencià amb l'objectiu comú de defendre i millorar la sanitat pública.
A més a més, també es va acordar difondre la declaració constitutiva per aconseguir, a curt termini, un nombrós grup d'adhesions entre particulars i entitats comarcals, per desprès, en una assemblea següent, constituir una comissió coordinadora que s'encarregue de les relacions amb el mitjans de comunicació, de la recollida de reclamacions i queixes d'usuaris i usuàries, de l'execució de les diferents activitats que es programen i de la interlocució davant Marina Salut i les administracions públiques.
Un conjunt de declaracions i d'objectius que la Intersindical Salut-Iv comparteix plenament i, per tant, va subscriure la declaració constitutiva i es va integrar en la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública del a Marina Alta amb la voluntat de contribuir plenament als seus fins.

Intersindical Salut dóna suport a les concentracions en defensa de la sanitat pública

Intersindical Salut i la Intersindical Valenciana han participat a les concentracions unitàries convocades a la porta dels centres hospitalaris contra les retallades i en defensa de la sanitat pública i l'estat de benestar.

Hui, a les 10,30 hores, s'han celebrat concentracions a les portes dels centres hospitalaris de referència en els diferents departaments de salut. La convocatòria ha estat una iniciativa conjunta de CCOO, UGT i Intersindical Valenciana per manifestar el rebuig a les retallades pressupostàries que afecten als serveis públics. En particular, i en el cas que ens ocupa, per defensar la sanitat pública com a pilar bàsic de l'estat de benestar.

Les mesures que estan aplicant-se, per trobar una eixida a la crisi econòmica per la via de reduir el deute de les administracions públiques, estan incidint molt directament sobre la sanitat pública i, en conseqüència, sobre la capacitat del sistema sanitari per oferir als ciutadans i ciutadanes una assistència sanitària de qualitat. Constantment sentim opinions que posen en tela de juí la continuïtat de l'actual model de sistema sanitari; però ara ja estem anant més enllà, i de les idees s'està passant a l'aplicació de retallades pressupostàries importants que resten capacitat de resposta a la sanitat pública.

Estem comprovant com a diferents comunitats autònomes s'estan aplicant mesures que van des del tancament de llits o de serveis sanitaris, a la reducció de personal o limitacions en la cartera de serveis. En aquest context, la Comunitat Valenciana no n'és un excepció i hem estat testimonis de com, aprofitant l'estiu, es produïa un mal anomenat reagrupament de llits, com els pressupostos de 2012 renuncien a l'acabament de les obres de nous centres hospitalaris, com algunes unitats de SAMU ixen al carrer sense metge o com s'estalvia en personal reduint les substitucions.

Per aquestes raons o per les que es puguen derivar de les decisions del nou Govern de l'Estat i per les conseqüències que aquestes decisions puguen tenir sobre l'estat de benestar, és per el que els sindicats UGT, CCOO i Intersindical Valenciana convoquen les concentracions en defensa del serveis públics. Unes mobilitzacions que, a més a més, tenen la vocació de mantenir-se en el temps, perquè ja hi ha programades més mobilitzacions pel mes de desembre; per entendre que la situació de crisi no es resoldrà a curt termini i, per tant, l'amenaça de noves retallades es mantindrà, en tant en tant, no es resolga la situació d'incertesa que ocasiona l'absència dels pressupostos de l'Estat per 2012.

23 de novembre de 2011

Les línies roges de la borsa de treball del hospital Peset

Article de Rafa Reig, publicat al diari Levante-EMV el 25/10/11

Malauradament el funcionament de la borsa de treball temporal de les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat ocupa, amb excessiva freqüència, el centre de les crítiques de treballadors i dels sindicats; arribant a transcendir el debat al públic perquè les irregularitats i el seu mal funcionament escandalitzen a propis i estranys.
No fa molts anys la reiterada aparició als mitjans de comunicació de denuncies per irregularitats en les adjudicacions de contractes en la borsa de treball, aconseguiren crear un clima de rebuig social insostenible, que sumat al degoteig de sentències condemnatòries contra la Conselleria de Sanitat, forçaren una negociació i la modificació de la normativa en vigor fins eixe moment. Molts recordaran el famós punt 1.4 de la normativa, un procediment extraordinari que permetia als gestors dels centres designar directament els candidats a cobrir determinats llocs de treball i també recordaran com, passat el temps, es va pervertir la seua interpretació i molts dels contractes ordinaris es feien per aquest mecanisme.
En aquell moment es va travessar un línia roja; l'abús de les direccions en l'aplicació d'una eina de gestió, emparada legalment i justificada en determinats supòsits, va esdevenir socialment inacceptable. Aquesta situació va donar peu a elaborar una nova normativa, en la qual es va eliminar el punt 1.4 i es va dotar de major transparència a la borsa de treball. Uns avanços que comportaven algunes també certes cessions a la conselleria: facilitar la gestió administrativa de la borsa de treball i agilitzar la contractació de personal en els casos d'absències no previsibles, de forma que no resultara afectat el funcionament quotidià dels centres.
Aquesta darrera concessió va prendre forma en allò que al sector sanitari coneguem com disposició addicional de borsa o borsí intern. Una pseudo-borsa de treball que cada departament de salut té per cobrir contractes iguals o inferiors a un mes, en els quals han de concórrer les circumstàncies de la urgència en la seua provisió i la idoneïtat de l'aspirant per evitar períodes de formació i adaptació al lloc de treball. Dos arguments de pes que justifiquen un procediment flexible per seleccionar el candidat més adient al lloc de treball.
Doncs bé, passat el temps la història es repeteix. Sembla que els gestors del centres sanitaris tenen certa propensió a transformar les eines de gestió que faciliten el seu treball, en instruments d'execució de les seues voluntats, perdent totalment de vista els motius que les justifiquen. L'aplicació de la disposició addicional s'ha convertit, en la major part del departaments, en la porta falsa per on entren a treballar familiars, amics i coneguts dels més diversos àmbits, perquè no s'ha establert públicament cap criteri de selecció, que avalue la idoneïtat de l'aspirant.
Però, sempre hi ha qui va més lluny, i no contents amb prescindir de la valoració de la idoneïtat, també se'n obliden de la condició d'urgència en la contractació i utilitzen els mecanismes del borsí intern per la provisió d'absències perfectament previsibles; però això si, canvien la modalitat de contractació per a què la transgressió no siga tan evident. Ens referim a l'equip directiu del Hospital Peset de València, paradigma de la vulneració del marc legal que regula la contractació temporal inferior a un mes.
Pràcticament, quasi tota la contractació per substituir les vacances del personal, s'ha cobert pel procediment de la disposició addicional, tot i que les necessitats de personal per a l'estiu es coneix amb mesos d'antel·lació; però, a més a més, per poder fer-ho s'han fraccionat els contractes per mesos i s'ha canviat la modalitat del contracte, passant d'un contracte de substitució a un d'acumulació de tasques.
De res ha servit que l'Estatut Marc de Personal Sanitari estableixca que la modalitat de contractació a utilitzar és la de substitució, de res serveix que les pròpies instruccions de la conselleria especifiquen amb claredat que queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la disposició addicional les contractacions de vacances i les acumulacions de tasques d'un mes de duració o amb vocació de reiterar-se en el temps; de res han servit les condicions d'urgència i d'idoneïtat dels aspirants per aplicar el borsí intern i, per últim, de res han servit els principis rectors d'igualtat, mèrit i capacitat. No ha quedat cap norma legal per incomplir, tot per aconseguir plens poders per contractar i assignar llocs de treball a voluntat i sense cap control. La direcció de l'hospital Peset està, de nou, travessant les línies roges de la tolerància social.

Intersindical Salut-Iv recorda al Conseller de Sanitat que obrir hospitals no és un luxe
Les paraules del Conseller de Sanitat en les Corts Valencianes dient que "s'obriran els hospitals quan la societat puga permetres eixe luxe", constitueix una ofensa als valencians i valencianes i a les seues aspiracions per mantenir un model de societat, on l'estat de benestar garantisca la igualtat d'oportunitats per tots i totes els ciutadans.
Un dret mai és un luxe, la protecció de la salut ho és, i és obligació dels poders públics, i dels partits polítics que els representen, garantir un nivell de protecció de la salut acceptable en el context socioeconòmic estatal i europeu en el que es situa el País Valencià.
Correspon al nostre sistema sanitari satisfer les necessitats assistencials, prestant una atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat; per la qual cosa es imprescindible que estiga dotat dels recursos i infraestructures necessaris. Un objectiu del qual estem molt allunyats, perquè, a data d'avui, som de les comunitats autònomes amb menys despesa sanitària per habitant i any de l'Estat Espanyol i la darrera en llits per mil habitants.
Per a Intersindical Salut-Iv, és una obvietat que les infraestructures del nostre sistema sanitari disten molt de les que serien desitjables, per tant, és absurde qualificar els projectes d'obertura de nous hospitals com un luxe. Un luxe, senyor conseller, és la Fórmula I, l'Open de Tennis o l'aeroport de Castelló, per citar-ne alguns exemples.
València, 22 d'octubre de 2011

Intersindical Salut rechaza rotundamente la propuesta de cierre de camas hospitalarias de la Conselleria de Sanidad

El sindicato considera que la dotación de camas hospitalarias es insuficiente, que se siguen manteniendo listas de espera inaceptables y que cualquier disminución de la demanda tiene un carácter coyuntural por lo tanto no es admisible la propuesta de suprimir 260 camas de los hospitales públicos.
El anuncio de la Conselleria de Sanidad de cerrar 260 camas hospitalarias alegando un reducción de la demanda, la disminución de la duración de los ingresos quirúrgicos y la reducción de la lista de espera es una autentica barbaridad.
La sanidad pública valenciana tiene una ratio de camas por cada 1000 habitantes inferior a la media del estado español; no sólo eso, es de las últimas en el ranquin en camas por cada 1000 habitantes. Por lo tanto es inadmisible que se pueda alegar una disminución de la demanda cuando es conocido por todos que existe un déficit estructural de camas en nuestro sistema sanitario.
Por otra parte sólo hay que hacer un repaso a las hemerotecas para advertir que todos los años y en varias ocasiones se producen colapsos de los servicios de urgencias por falta de camas de hospitalización. Lo que demuestra que un pequeño repunte de la demanda por las variabilidades estacionales, como la que ocasiona la gripe o las infecciones respiratorias, ponen al descubierto la fragilidad de nuestro sistema hospitalario.
Por último no podemos dejar de obviar que se siguen manteniendo las listas de espera médicas y quirúrgicas. Independientemente de los plazos medios de lista de espera que puedan existir, el sindicato considera que mientras existan usuarios y usuarias pendientes de atención sanitaria es impensable la adopción de medidas que supongan un recorte en la capacidad de nuestro sistema sanitario para responder a dicha demanda.
Por todas estas razones Intersindical Salut insta a la Conselleria de Sanidad a reconsiderar la decisión de reducir las camas de hospitalización y la conmina a apostar decididamente por las infraestructuras públicas sanitarias, no solo manteniendo las existentes sino incrementado el número de camas hospitalarias públicas a unas ratios comparables a la media del estado.

La contractació d'estiu de l'hospital Peset constitueix un cúmul d'irregularitats

Intersindical Salut-Iv denuncia que la Direcció incompleix el marc legal vigent, tant en la modalitat de contractació, com els mecanismes de selecció, amb la finalitat d'assignar els contractes arbitràriament i prescindir dels principis de igualtat, mèrit i capacitat.

Les substitucions de personal previstes en el pla de vacances del hospital Peset han estat cobertes, en la major part dels casos, mitjançant contractes d'acumulació de tasques i pel procediment previst en la disposició addicional primera de l'ordre de borsa, o borsí intern. Unes alternatives aquestes, al marge de la normativa vigent, que ofereixen flexibilitat i discrecionalitat als equips directius per contractar i assignar llocs de treball als aspirants, però que explícitament no està inicades en els supòsits de substitucions de vacances.
Respecte de la modalitat de contractació, l'Estatut Marc de Personal Estatutari d'Institucions Sanitàries específica que procedirà un nomenament de substitució durant els períodes de vacances, permisos i resta d'absències de caire temporal que comporten reserva de la plaça; mentre que el contracte d'acumulació de tasques està previst per la prestació de serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària.
Per altra banda, les instruccions de la Direcció General de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat estableixen amb claredat diàfana que estan exclosos de l'àmbit d'aplicació del borsí intern els nomenaments de substitució de vacances i les acumulacions de tasques de duració igual o superior a un mes o que tinguen vocació de reiterar-se en el temps.
Amb aquests dos incompliments, on no caben possibles interpretacions, la Direcció de l'hospital pretén eludir el compliment dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat. El fet d'utilitzar un nomenament d'acumulació de tasques en compte del de substitució, permet assignar al personal contractat al lloc de treball que més l'interessa a la direcció i no el de la persona substituïda i, a més a més, la contractació pel borsí intern flexibilitza la selecció de personal, perquè no s'aplica cap criteri definit.
Intersindical Salut-Iv considera que aquesta situació irregular, de liberalització del mercat laboral de les institucions sanitàries públiques, fomenta el clientelisme i genera inseguretat en les persones treballadores davant les possibles arbitrarietats de la direcció. Per totes aquestes raons, Intersindical Salut exigeix que s'acabe amb aquestes pràctiques i que s'aplique rigorosament la legalitat vigent.

Marina Salut estudia la possibilitat d'externalitzar el laboratori de l'hospital

Intersindical Salut exigeix que es descarte aquesta opció, per considerar que endarrerirà la disponibilitat dels resultats de les proves, perjudicant la qualitat assistencial i, a més a més, posa en perill la continuïtat dels llocs de treball.
Diverses fonts de l'empresa Marina Salut i de personal qualificat de l'hospital han confirmat que està realitzant-se un estudi de viabilitat per externalitzar una gran part del laboratori del hospital amb la intenció d'abaratir costos. Una mesura que, de portar-se a termini suposaria que, encara que la presa de mostres continue fent-se a l'hospital o als centres de salut, la realització de moltes analítiques es faria en instal·lacions alienes al hospital o, en el pitjor dels casos, fora del mateix departament de salut.
Per a Intersindical Salut, aquesta possibilitat suposaria una disminució de la qualitat assistencial, perquè el personal facultatiu tardaria més temps en disposar dels resultats. Un fet que no sols dificultaria la concreció del diagnòstic, si no que endarreriria l'aplicació del tractament als usuaris i usuàries, amb una incidència directa sobre l'eficiència dels resultats.
Per altra banda, aquesta mesura provoca desconfiança i inquietud entre els treballadors del mateix laboratori per la situació laboral en la que poden quedar desprès de l'externalització, una situació que també posa en perill el manteniment dels llocs de treball de l'actual laboratori. Uns llocs de treball ocupats per personal especialitzat que difícilment podran trobar alternatives laborals en la comarca, tot en un moment en què l'atur i la crisi econòmica castiguen els nostres pobles.
Intersindical Salut considera que els arguments econòmics de reduir despeses, no poden justificar un deteriorament addicional de l'atenció sanitària de la Marina Alta. L'empresa concessionària del hospital ha d'assumir, per a bé o per a mal, les seues pròpies decisions pel que fa a les previsions i dimensionament de les instal·lacions del laboratori, complir amb allò estipulat en el plec de condicions de la concessió i desestimar aquesta decisió.
Per últim, considerem que, en cap cas, els interessos econòmics de l'empresa poden estar per damunt del dret a un atenció sanitària de qualitat de la població i, per aquesta senzilla raó, exigim la intervenció immediata de la Conselleria de Sanitat i del seu Comissionat en el Departament de Salut per protegir els interessos generals, davant els perjudicis que la hipotètica externalització del laboratori de l'hospital ocasionaria.

Intersindical salut s'adhereix a la convocatòria de manifestació del 18-S en defensa dels serveis públics

La Intersindical Salut, mitjançant la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana s'adhereix a la convocatòria de manifestació que realitzen Democràcia Real Ja i el 15M per la defensa del serveis públics, prevista pel dissabte dia 18 de setembre. La manifestació amb el lema de "El que és públic ni tocar-ho. Ni retalls Ni privattizacions", començarà a les 19'00h a la plaça del 15M (antigament P de l'Ajuntament) i continuarà per Barques, Parterre, Colon i Xàtiva per acabar de nou a la Plaça del 15M. Encoratgem a tots i totes a assistir i fer palès el rebuig social a totes les mesures de retall dels servies públics, educació, sanitat, dependència, serveis socials, etc.

Intersindical Salut Iv recolza les reivindicacions per la recuperació de l’antic hospital La Fe de Campanar

Avui, a les 19,30 hores, a la rodona de l'encreuament de les avingudes de Burjassot i General Avilés, comença la manifestació convocada per la Comissió Civica pel retorn del hospital La Fe a Campanar.
Intersindical salut considera que la recuperació de l’antic hospital La Fe com infraestrucutra sanitària per la xarxa sanitària publica és fonamental, tant, perquè suposa una racionalització de la distribució geogràfica dels hospitals a la ciutat de València, com pel fet que constitueix una millora de la dotació de serveis sanitaris. Tot en un context en el que tenim el dubtós honor d‘estar a la cua de les estadístiques de llits per habitant dels diferents servies de salut de l’estat espanyol.
Per altra banda, creguem que el desmantellament de La Fe antiga obeeix a una estratègia per suprimir les infraestructures sanitàries públiques, amb la clara intenció de justificar i facilitar la realització convenis o concessions per la prestació de l’atenció sanitària pública en la zona amb els hospitals privats que existeixen a la zona o els que es van a construir com el de la Universitat Catòlica.
Per totes aquestes raons, Intersindical Salut s’adhereix a la convocatòria i convida a tots i totes a participar en la manifestació d’aquesta vesprada.

L’absència de criteris objectius en l’adjudicació dels contractes inferiors a un mes està causant malestar i indignació entre els personal inscrit.

La Intersindical Salut-Iv, davant els desafortunats esdeveniments que estan produint-se  com a conseqüència del mal funcionament de la borsa de treball interna per a l’adjudicació de contractes inferiors a un mes, volem manifestar el següent:

1.- Malgrat considerar que és normal que hi haja descontent amb el funcionament de la borsa interna, considerem que aquest malestar s’ha de canalitzar fent una queixa formal a la direcció del departament o al sindicats que integren la comissió de seguiment de la borsa interna. En cap cas el malestar pot donar peu als anònims, insults i altres disbauxes que només condueixen a fer perdre la raó a qui la té.

2.- Independentment d’allò dit al paràgraf anterior, aquest esdeveniments han de servir per fer reflexionar als sindicats, especialment aquells que estan a la comissió de seguiment, i a la gerència del departament; perquè alguna cosa estan fent malament. Pot ser el personal està fart de què s’assignen els contractes inferiors a un mes de forma arbitrària,... pot ser el personal està fart que les poques ofertes de treball que hi ha se les reparteixen entre quatre.

3.- Una suposada cobertura legal, emparant-se en una redacció difosa de la norma, no pot esser una excusa per no sometre un procés de selecció, com és aquest, als principis de igualtat, mèrit i capacitat.

4.- Des de la Intersindical Salut- Iv sempre hem defensat que a la borsa de treball per a contractes inferiors a un mes han d’establir-se criteris de selecció del personal, encara que aquest siguen simples per afavorir la urgència en la contractació. L’antiguitat, l’experiència en el lloc de treball o l’ordre d’inscripció poden ser criteris vàlids per establir l’ordre de contractació; però s’han d’establir i fer públics.

Per tot allò exposat, exigim de la Gerència del Departament i dels sindicats presents a la comissió de seguiment que es  pacte un barem de mèrits per l’adjudicació dels contractes inferiors a un mes i, a més a més, que es faça públic per a què totes les persones que aspiren a un contracte controlen de forma transparent en seu funcionament. És una qüestió de vergonya!

22/06/2011

EL COPAGAMENT: PRELUDI DE LA PRIVATITZACIÓ DEFINITIVA  [en castellano]

El copagament és un tema recurrent utilitzat pels portaveus del neoliberalisme, com a única fórmula per fer front a una consigna sensacionalista que augura la inviabilitat de la sanitat pública. Però en les seves anàlisis sempre s'obliden de la raó que justifica la pròpia existència del sistema sanitari públic: el dret a la salut de les persones en condicions d'igualtat.

Quan sentim parlar del copagament, sorgeixen múltiples preguntes, què és, com s'aplicaria, quan, a qui. ¿Consistiria en un co-pagament de consulta mèdica, d'exploracions, de medicaments, com ja passa, ampliant-lo a pensionistes ...?, i això ens porta directament a la gran pregunta, no es tractarà d'obrir la porta, de forma definitiva, a una privatització progressiva i contundent de tots els serveis sanitaris? La resposta, a aquesta última pregunta, a diferència de les altres, no és una incògnita. Coneixent la trajectòria dels nostres polítics del govern valencià, és evident. Sí.

Les paraules del conseller Rafael Blasco, i ara les del Degà del Col.legi d'Economistes de València, apostant per fórmules de copagament, no ens sorprenen, però sí que ens tiren a tremolar. La realitat és que la política sanitària del nostre govern valencià ha treballat des dels seus inicis en aprofundir de forma progressiva i imparable en la privatització de la sanitat, garantint amb això els beneficis econòmics de les empreses inversores. L'interès per l'atenció sanitària es trasllada a l'interès pels diners.

El copagament, com a deducció lògica, és un pas més en tot aquest procés de privatització. Amb això, es crea, a més, una nova necessitat per al ciutadà corrent. Com garantir la possibilitat d'afrontar un copagament? Senzill, pagant una assegurança privada que pugui cobrir qualsevol quantitat de co-pagament. Amb això, el negoci al voltant d'una necessitat bàsica de l'ésser humà, el dret a la sanitat, amplia les seves ramificacions.

En aquests moments, els arguments a favor del copagament són tan inconsistents que ni el govern valencià, actualment més poderós que mai, s'atreveixen a vendre'ls obertament. Uns estan a favor ... altres no. Quan caurà aquesta màscara? A què esperen per treure-? El conseller Blasco ha fet aquestes declaracions just en finalitzar el recent procés electoral. La resta de consellers del PP, amb el seu president al capdavant, treuen ferro a les seves paraules Estan esperant, molt sibil · linament, a les pròximes eleccions per parlar obertament?

En definitiva, considerem que, només amb que una única persona no pot acudir al metge per no poder afrontar un copagament, per molt petit que aquest pogués ser, motivaria el rebuig d'aquesta fórmula.

El finançament del nostre sistema sanitari es manté gràcies als impostos als que tots contribuïm. Si és deficitari, la solució no està en l'arbitrària fórmula de copagament. Si de debò s'estan buscant solucions efectives al dèficit, poden emprar fórmules més justes, realistes i pràctiques, com serien uns impostos progressius més ajustats, en funció de les rendes, millor controlats i per descomptat millor gestionats.

La Intersindical Salut-Iv considera el tancament de la Unitat de Curta

Estada de l'hospital d'Elda com socialment inacceptable   [en castellano]

L'anunci de la Gerència del Departament de Salut d'Elda de tancar la Unitat de Curta Estada durant els mesos d'estiu i traslladar la seva plantilla a altres serveis, constitueix una minva en la cartera de serveis sanitaris i no contribueix a pal·liar els efectes de les altes taxes d'atur de la comarca.

El gerent del Departament de Salut d'Elda ha fet pública la seva intenció de reduir la despesa sanitària del seu departament a costa de tancar serveis durant el període estival. En aquest cas es tracta de la Unitat de Curta Estada i per a això lega que en aquesta època de l'any es redueix la demanda, la qual cosa li permet prescindir d'aquesta àrea assistencial i destinar els treballadors i treballadores de la plantilla a reforçar els plans de vacances i les substitucions d'altres serveis.

Com sempre, la fórmula fàcil, i que primer recorren els gestors del nostre departament de salut, a l'hora de reduir despeses és la de retallar prestacions sanitàries i eliminar despeses de personal sense importar les conseqüències de les seves decisions. Els arguments que justifiquen aquesta decisió són tan pelegrins com la seva imaginació a per gestionar en èpoques difícils.

Esgrimeixen que en l'època estival es redueix la demanda, la qual cosa va poder haver estat cert en un passat, però en el context social i econòmic en què està immers la comarca pensem que no és probable que es produeixi un moviment massiu de la població cap les zones turístiques. No obstant això i en qualsevol cas, això no vol dir que desaparegui totalment la demanda, per tant, la supressió temporal de la unitat de curta estada suposa una retallada de les prestacions sanitàries per a aquest sector de població que no se'n va de vacances, perquè no s'ho pot permetre econòmicament, o perquè té al seu càrrec persones necessitades d'atencions sanitàries. Entre elles, les de la Unitat de Curta Estada.

A més, aquesta decisió no està exempta de conseqüències de caràcter social que van més enllà de les estrictament sanitàries. El tancament d'aquest servei donarà lloc a una disminució de les contractacions de persones de l'atur i no és comprensible que, amb taxes d'atur que superen el 25% de la població activa, l'empresa que més ocupació genera a la comarca i que, a més és una administració pública, no es plantegi estratègies de foment de l'ocupació. Encara que sigui de forma temporal.

Per a la Intersindical Salut-Iv vincular la contenció pressupostària a la reducció de la cartera de serveis sanitaris i les retallades en contractació de personal, reflecteixen una absoluta manca de sensibilitat cap al sector social que està patint amb més cruesa els efectes de la crisi.

La Intersindical Salut i el seu Sindicat en el Departament de Manises, el STSINS-Iv, volen fer palès que a l’Hospital de Manises no li quadren els comptes, perquè, a més de retallar plantilla i de tenir una nul·la política de substitucions, ara a posat en pràctica una nova fórmula per incrementar el marge comercial; es tracta de què algunes funcions, que per formació i titulació corresponen a determinades categories professionals, les realitzen altres de titulació inferior.

Amb aquesta forma de procedir, que afecta fonamentalment a les categories de zelador i auxiliar administratiu per un costat i a les d’infermeria i auxiliars d’infermeria per un altre, l’empresa evita ampliar les plantilles de les categories més qualificades i més costoses.

La realització de funcions administratives per part dels zeladors i la de proves diagnòstiques o, fins i tot, d’administració d’algun medicament, per part d’auxiliars d’infermeria causa un perjudici important a la qualitat de l’atenció sanitària que es presta; és a dir, acaba repercutint sobre l’usuari. Moltes d’aquestes funcions, especialment les d’infermeria, a més de necessitar una formació prèvia per realitzar-les adequadament, que només la dona la titulació acadèmica corresponent, requereixen d’uns coneixements més amples que capaciten per avaluar resultats, respondre davant situacions anòmales i complementar la teràpia amb tasques de prevenció i promoció de la salut.

Per altra banda, aquesta assignació improcedent de funcions exposa al personal que les realitza a assumir una responsabilitat excessiva, tant de caire assistencial en cas de produir-se complicacions, com de caire judicial si una praxis inadequada deriva conseqüències  negatives pel usuari. A més, segons els casos, aquesta pràctica podria ser susceptible d’entrar en el delicat terreny de l’intrusisme professional.

Per les repercussions que poden tenir aquestes qüestions sobre els usuaris i els propis treballadors, des de la Intersindical Salut instem a Manises Salut i a la pròpia Conselleria de Sanitat a respectar les competències professionals de cada categoria i assignar adequadament les seues funcions.

La Direcció del H Peset considera que el “bolsín” es aplicable a la promoció
 
interna  [en castellano]
 

El Gerent del Departament del H Peset , en contestació a una impugnació presentada per la Intersindical Salut-Iv, argumenta que  es poden adjudicar nomenaments per promoció interna en aplicació de la disposició addicional 1ª de la borsa, coneguda com “borsa interna” o “bolsin”
 

L’Intersindical Salut tingué constància de l’adjudicació d’un nomenament

Temporal per a la categoría de Tècnic de la Funció Administrativa (Grup A) a una persona amb plaça en propietat de la categoría d’auxiliar administratiu( Grup D), un nomenament de duració inferior  a un mes, que posteriorment i casualment ha estat prorrogat. Aquest nomenament, per promoció interna temporal, és realitzà en aplicació de la disposició adicional 1ª de l’Ordre de borsa , el “BOLSIN”.

Desde el sindicat, hem interpretat l’ordre de borsa en el sentit de que l’única vía prevista per a la promoció interna temporal és la regulada per l’article 7 de l’ordre de borsa i , en qualsevol cas, sempre per a nomenaments superiors a tres mesos. En el seu día és pactà aquesta condició per a que l’adjudicació de nomenaments per promoció interna no causara un prejudici excesiu per al funcionament dels serveis, ja que, com és sol dir, una adjudicació per a aquesta modalitat suposa “desvestir a un santo para vestir a otro”.

La prova de que fem l’interpretació correcta de la norma, i així ho demostra la pràctica comú, es que mai s’ha obert un plaç per a l’inscripció en la borsa interna per al personal estatutari fixe.

En conseqüència, l’Intersindical presentà escrit d’impugnació del nomenament i per a sorpresa nostra, la Direcció constesta que, “En la nomenada disposició adicional 1ª no s’estableix en cap cas que el personal estatutari fixe no puga accedir a aquest tipus de nomenament”.

Dons bé, si la direcció interpreta la norma en funció dels seus interessos, acaba d’obrir “la Caja de Pandora”, que siga per a tots i totes.

Desde l’Intersindical Salut_Iv instem a tot el perosnal estatutari fixe, que aspire  a un nomenament per promoció interna, a que acudeixe al Departament de Personal a presentar el seu curriculum.

Igualment, exigim que s’elabore una relació objetiva de personal apuntat a la Borsa Interna del Departament 10, per ordre de puntuació i baremació, i que per titulació tinga opció a una millora d’ocupació.

El sindicat considera lamentable que la direcció del Centre de Transfusions dedique el seu temps a cridar a capítol als treballadors i treballadores amb la intenció de manipular el contingut i la finalitat d’uns plecs de signatures, que demanavenla subsanació d’uns problemes laborals.
 

Davant la utilització, per part de persones vinculades a la direcció del Centre de Transfusions de València, d’informació continguda en uns plecs de recollides de signatures per a fins aliens als estrictament previstos en els mateixos, la Intersindical Salut i en el seu nom la Coalició STSPV-SINS volen demanar el següent: 

1.- Aquest sindicat sempre ha defensat la constitució d’una comissió tècnica per a la negociació de les qüestions específiques de tot el personal del Centre de Transfusions al considerar que la seva particular idiosincràsia així ho justifica.

2.- En aquest sentit, la Intersindical Salut ha realitzat assemblees, ha mantigut reunions amb la direcció i ha realitzat campanyes de recollida de signatures entre els treballadors com a mostra de recolzament a aquesta iniciativa: trobar espais de diàleg per a la solució de problemes.

3.- Davant les reiterades peticions, la resposta de la Direcció del Centre ha estat el silenci en la major part de les vegades, però en altres, com en la comissió tècnica, l’acusació vetllada d’absentisme no justificat o de manipulació dels horaris de finalització per el cobrament fraudulent de dietes.

4.- En aquest context, considerant que la desregulació dels horaris de treball, l’absència de planilles anuals, els problemes d’organització i previsió de donacions, les deficiències d’alguns punts de recollida i manca de protocols de seguretat en els desplaçametns podien constituir un risc per a la salut dels treballadors i treballadores dels equips mòbils, el sindicat interposà denuncia davant la inspecció de treball per forçar solucions a les qüestions plantejades.

5.- En el nomenat expedient s’adjuntaren els plecs de signatures exigint la constitució de la comissió tècnica, com a prova de que s’havia intentant, sense èxit, arribar a solucions pactades amb la direcció.

Per tant, la Intersindical Salut considera que en cap cas s’han utilitzat les citades signatures per a fins diferents als que les originaren:”trobar espais de diàleg per a la solució de problemes.

Aleshores, ens pareix absolutament carent d’ètica i reprobable que membres de la direcció utilitzen la informació continguda en fulls de signatures per a abordar individualment a les persones, que en el seu dia subscribiren la petició de crear una comissió per a tractar diferents problemàtiques, amb la intenció demagògica de desacreditar al sindicat denunciant o, més o menys vetlladament, intimidar i coaccionar.

Tal vegada aquestes persones es dedicaren a gestionar el funcionament del centre compatibilitzant els interessos de la institució i l’observància estricta dels drets laborals , en lloc de perdre el seu temps amb “cuchicheos “ de passadís.

20/05/2011

L’Hospital de la Magdalena assigna els llocs de treball de forma discrecional
 

La direcció del centre no ha convocat mai un concurs de trasllat intern per a proveir els llocs de treball vacants atenent a criteris d’igualtat, mèrit i capacitat.
 

L’Hospital de la Magdalena és l’únic hospital de la província de Castelló que no convoca un concurs de trasllat periòdic, per a què el personal fix del centre puga optar a ocupar llocs de treball vacants, que s’ajusten més a les seues preferències professionals o que faciliten la conciliació de la seua vida familiar i laboral.

El centre s’empara en un buit normatiu, on no hi ha una referència explícita a l’obligatorietat de convocar concursos de trasllat interns en cada centre, per a obviar l’obligació de proveir els llocs de treball amb criteris d’igualtat, mèrit i capacitat de forma que tots i totes les treballadores del centre, amb la condició de personal fix, puguen optar en igualtat de condicions a ocupar determinats llocs de treball vacants.

Aquesta situació comporta un greu perjuí als treballadors i treballadores que veuen minvat el seu dret a la promoció professional, perquè se’ls impedeix accedir a llocs de treball més adequats als seus interessos o experiència professional; però, a més a més, aquesta política de personal suposa un obstacle per a què el personal adapte el seu lloc de treball a les seues circumstàncies personals o de salut.

No obstant, l’absència de regulació normativa, no pot eximir a la direcció del centre del compliment dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat i, molt menys, suposa un xec en blanc per a què s’assignen els llocs de treball de forma discrecional sense tenir en compte criteris professionals o assistencials o, el que seria pitjor, de forma arbitraria en funció d’altres interessos que res tenen a veure amb  la sanitat.

El STSINS-Iv  insta a la direcció a elaborar un reglament que regule les convocatòries de concurs de trasllat intern, igual que han fet la majoria d’hospitals del sector sanitari públic, per a facilitar la mobilitat interna del personal i acabar amb unes pràctiques en la provisió de llocs de treball molt confoses.  Però, a més,  entenem que és un objectiu prioritari, perquè la situació actual només genera susceptibilitats i malestar entre la plantilla titular pel fet que no es reconeixen els seus drets i es produeixen greuges comparatius en l’assignació dels llocs de treball.

19/05/2011

Els dies de lliure disposició i els Equips Mòbils del Centre de Transfusions


Fa temps que el personal dels equips mòbils, o al menys una part, té vetada la possibilitat de demanar un dia de lliure disposició en dissabte, diumenge o festius. L’argument que dona la direcció és sempre el mateix: “Per necessitats del servei”.
 

El qüestionat Decret de Jornada (amb més motiu al Centre de Transfusions) estableix que el personal sol·licitarà, amb la suficient antelació, la distribució dels dies esmentats segons la seua conveniència, que serà valorada per la direcció i es concedirà sempre que l'absència no provoque una dificultat especial en el desenvolupament normal del treball.

Aquesta darrera frase és en la que es basa la direcció per denegar els LD en cap de setmana. Però la interpretació del decret no pot ser tan simplista com la que fa la direcció, perquè a més de justificar la necessitat del servei, cal que justifiquen per quines raons l’organització de les donacions i la previsió de càrregues de treball pels dissabtes i diumenges sempre és un obstacle per l’exercici del dret al dies de lliure disposició.

Per uns gestors amb experiència, i batallats en estadístiques i planificacions, no ha de ser difícil programar les donacions de dissabte, diumenge i festius, de forma que les càrregues de treball puguen permetre a una part de la plantilla, la que s’estime oportuna, sol·licitar algún dia de lliure disposició. Qualsevol argument en contra d’aquesta hipòtesi no es creïble.

El que si resulta creïble és que per a la direcció resulta més fàcil, per la llei del mínim esforç, no dedicar ni un minut del seu temps a treballar per a què aquesta possibilitat siga una realitat. És més simple i simplista, passar dels interessos dels treballadors i treballadores i no modificar la planificació en funció d’altres criteris que no siguen els seus.

Aquesta és l’autèntica raó que justifica la “necessitat del servei” i ja seria hora que anaren pensant en atendre les peticions dels treballadors

 i treballadores, encara que siga per una vegada.



18/05/2011